[Esquerda] Per no segregar, desconcertem l’escola privada

El departament d’educació ha de revisar els concerts el març

Des de CGT animem a les comunitats educatives a emprendre el debat i les accions per aconseguir-ho

Aturem ja la renovació dels concerts

Els concerts neixen el 1985 per iniciativa del PSOE. Inicialment, la subvenció a centres privats es va justificar com a mesura temporal per tal de garantir les places d’escolarització, i amb les exigències mai acomplertes de gratuïtat i de no discriminació en el procés d’admissió. Però aquesta ”necessitat” conjuntural es va instaurar de manera perpètua en el nostre sistema educatiu. L’argument utilitzat per convèncer la societat civil era que així s’establiria un control efectiu de les subvencions i dels serveis que havien de prestar els centres privats, però realment aquest acord només ha servit per a garantir i expandir el negoci de la patronal i de l’església, a costa del transvasament de fons públics a mans privades.

Tot i que aquest traspàs de fons públics a empreses privades s’ha intentat camuflar, per exemple, canviant la denominació dels centres (Escola Pública X per Escola X), l’aprovació de la LEC el 2009 blinda el sistema de doble xarxa, englobant-les totes dins del Sistema Educatiu Català, i assegura la suficiència financera dels centres privats-concertats.

Aquesta doble xarxa no respon a les necessitats del servei educatiu sinó que respon a interessos privats i a una manera classista i excloent d’entendre la societat.

L’existència de les escoles concertades, privades finançades amb diners públics, no respon a les necessitats immediates de la nostra societat i impedeix que el sistema educatiu sigui realment inclusiu, igualitari i de qualitat.

Un altre argument en què el govern sustenta la justificació de la doble xarxa és el de garantir la “llibertat d’elecció” de l’escola dels nostres fills i filles. Un paràmetre que perpetua la segregació a l’utilitzar-lo aquelles famílies amb poder adquisitiu i que, de retruc, també garanteix la tria per motius religiosos. 

Les escoles concertades no acullen el gruix de l’alumnat nouvingut que sí acull la xarxa pública, posen barreres d’accés a famílies pobres mitjançant taxes directes o encobertes i no atenen la diversitat en la mesura que ho fa la xarxa pública. En definitiva, condemna moltes escoles públiques a l’exclusió social amb l’aparició d’escoles-gueto als llocs socioeconòmicament  més deprimits. Impedeix l’aplicació eficaç de les mesures d’inclusió recollides al Decret 150/2017.

Els centres concertats no representen més del 32% dels centres a Catalunya mentre que la quantitat del pressupost que se’ls adjudica és més del 43%. Una distribució que contribueix a augmentar encara més la fractura social si tenim en compte que la gran majoria (més de 2/3) de nenes i nenes amb dificultats socioeconòmiques estan integrats a la xarxa pública.

Ni les intencions de transparència i control en la distribució de nenes i nens amb mancances socioeconòmiques durant la preinscripció, ni el paper de les comissions d’admissió d’alumnes durant el curs, han evitat  la discriminació i els filtres fraudulents que els centres concertats han posat en pràctica per la selecció de l’alumnat (cobrament encobert de taxes per a sortides, extraescolars, donacions, material…). 

Pel que fa  a la tipologia de centres, el 2019 els centres públics de complexitat mitjana-alta, alta o molt alta era d’un 61,3% mentre que a la concertada només representava un 25,4%. D’aquesta  manera, l’atenció a la diversitat en el marc d’un sistema inclusiu no pot ser aplicada de manera efectiva: mentre que l’escola pública suporta el gruix de la inclusió i arrossega retallades, ja endèmiques; la concertada es dona falsos aires d’excel·lència que només es poden sustentar en el sobrefinançament i la segregació, sempre a costa de la pública. 

Un exemple el tenim al Decret d’admissió o el Pla de xoc del CEB (igual pel 21-22), són decrets que fan el contrari del que diuen: es publicita la inclusió i la igualtat d’oportunitats però la realitat és que aprofundeixen la bretxa social en mantenir i engreixar la dotació a l’escola concertada.

L’Administració atorga una quantitat ingent de diners públics a l’escola concertada. La dotació de la Generalitat per a l’escola concertada ha crescut 180 milions des del 2017 tot i la caiguda d’alumnes. 25 congregacions religioses s’emporten el 40% dels concerts educatius. 

Mentre que la privada concertada, a partir del 2016, va recuperar la dotació de concerts a nivells anteriors a la crisi i començava un increment progressiu, els centres públics el 2017 encara  arrossegaven les retallades de més del 20%, malgrat l’increment anual d’alumnat.

A pesar que l’escola concertada acapara els recursos públics i impedeix que caminem cap a una escola pública catalana de qualitat, inclusiva i democràtica, no sempre és el model d’”èxit empresarial” que ens volen vendre: quan són deficitàries econòmicament la xarxa pública les ha d’integrar, el curs passat se n’integraren tres a Barcelona; a hores d’ara que la COVID està causant moltes baixes laborals, les concertades tenen clares dificultats per trobar substituts i substitutes ja que les  pitjors condicions laborals del personal docent fa que molts migrin a la xarxa pública només poden, com està passant actualment.

​​Ara és el moment, eliminem els concerts i financem adequadament l’escola pública.

Ara és un moment històric per portar a terme una política educativa encaminada al progrés i a la integració social. Donem la benvinguda a les declaracions fetes del Conseller Cambray, afirmant que no es renovaran els concerts a escoles que segreguen per sexe, la qual cosa esperem que es compleixi ja que la realitat és que el volum dels concerts ha crescut progressivament durant els darrers tres cursos(de 33 a 38.9M €) . Una quantitat a la qual s’han de sumar 437.345 euros addicionals  que també han  rebut aquests centres en concepte de subvencions

També aplaudim les passes, tot i que modestes, que la nova llei educativa (LOMLOE) estipula en aquest sentit: exclusió dels concerts a escoles que segreguen per sexe i limitacions a l’hora de la cessió d’espais per l’obertura de noves escoles privades concertades.

Aquest tipus de centres (molts de l’OPUS) no només segreguen per sexe sinó que en alguns casos practiquen discriminacions de gènere en l’àmbit laboral. Com va ser el cas de l’escola Viaró, que arran de la denúncia que CGT va presentar a inspecció de Treball va haver de pagar una sanció econòmica per una discriminació directa per raó de sexe en relació amb l’accés al treball remunerat i la vulneració del dret d’igualtat de la dona, quant a la promoció professional.

Però el problema dels concerts no es limita únicament a les 11 escoles catalanes que mantenen aspectes medievals en la manera de concebre la societat (i que a hores d’ara encara reben finançament públic), ni al fet que no s’hi obrin de noves; sinó que aquest és un problema estructural, especialment a Catalunya on les escoles concertades són excessivament nombroses en el sistema de la doble xarxa. 

Tenim al davant un repte crucial per als anys futurs, aquesta doble xarxa genera un doble ritme social i cultural, si volem una escola catalana, en català, democràtica, inclusiva i de qualitat hem de començar per apostar per allò públic i deixar de banda allò que segrega, exclou i malbarata els recursos públics.

Per a CGT, l’única manera d’aturar aquesta sagnia de fons públics a mans privades i de permetre que els concerts educatius contribueixin a aprofundir  la discriminació social, és el desmantellament progressiu dels concerts a centres privats, que permeti un creixement paral·lel cap a una única xarxa pública. Perquè l’educació és un bé comú i un dret universal que no pot estar sotmès a criteris de mercat en benefici d’uns pocs.

Recolzem i compartim la campanya que l’AFFAC adreça a les famílies: Desconcertades d’AFFAC, a la qual us convidem també a sumar-vos.