Pot la direcció participar de les assemblees de centre?
Hem de tenir present que, segons la llei, la directora del teu centre NO és TREBALLADORA del centre com nosaltres, treballa pel Departament i és qui té poder sancionador sobre nosaltres. Això genera uns rols laborals desiguals que afecten, entre altres coses, a quins interessos tenim com a prioritaris i com de lliures ens sentim de parlar davant d’aquesta autoritat. Tot i que sabem que hi ha direccions amb voluntat de treballar por i amb la resta de les seues treballadores, hi ha d’altres que no, malauradament. I aquesta informació ens és de molta ajuda quan ens hem d’enfrontar a directores que vetllen per l’interès del Departament i no per les treballadores.
Per una banda, a partir del Decret de Direccions 155/2010 la figura de direcció va canviar de ser “Representant del claustre” a ser “Representant de l’administració pública al centre”. De fet, les directores dels centres apareixen en el organigrama del departament i tenen representació pròpia en la Junta de Personal.
Per una altra, és la persona que té potestat per obrir-te un expedient disciplinari. En definitiva, és com el teu encarregat-jefe de la patronal, però a l’àmbit públic.
Per tant, podem negar-li l’accés a les assemblees sense cap mena de dubte: primer, perquè no és treballadora i representa l’administració i, dos, pot coartar la llibertat d’expressió de les seues treballadores.
Organitzeu-vos al vostre centre: Guia i material
Podem convocar un claustre des de l’assemblea?
CGT – Com convocar un claustre
L’article 48.6 del Decret 102/2010, de 3 d’agost diu que “El claustre del professorat es reuneix […] sempre que […] ho sol·liciti al menys un terç de les persones membres.” Heu d’anar a la secretària de direcció amb les signatures i exigir que en menys de 48h (podem ser una mica flexibles, però realment ha de ser en poc temps) que convoquen un claustre amb els temes que voleu tractar.
Les funcions del claustre queden regides per l’article 146.2 de la Llei d’educació de Catalunya (LEC).
Han de ser temes pedagògics com, per exemple, fer vaga de zel o no anar de colònies. Si són temes socials o, tal com diuen algunes direccions, “temes polítics”, us posaran pegues i es negaran a tractar-lo en la reunió.
Que les votacions queden registrades a l’acta. Per molt que us diguen que no son vinculants, ha de constatar quina és la voluntat del col·lectiu.
Reviseu prèviament l’NFOC. Si hi ha alguna cosa en concret sobre els temes que voleu debatre i votar en Claustre, això implicaria una modificació del document i, per tant, s’ha de convocar Consell escolar perquè tinga efectes obligatoris. Els vostres representants docents han de traslladar allò que heu decidit com a claustre, estiguen o no d’acord. És més, si voleu que la vostra proposta tinga vigència, exigiu que es convoqui Consell escolar i que es vote allà la modificació de NOFC amb la inclusió d’allò que heu votat.
Podem NO participar de les Portes Obertes als Instituts, escoles d’art i EOI
Segons DOIGC Personal docent 25-26, pàg. 4 i 5, les docents no estem obligades a participar de les Portes obertes. En primer lloc, aquestes no s’anomenen en cap lloc de manera explícita. En segon lloc, dins de les activitats complementàries no sotmeses a horari fix (les famoses 6 hores) no es contempla, ni tan sols, “Altres o Qualsevol activitat que la direcció necessiti”. És a dir, no hi ha cap concepte ampli i general pel qual es poden agafar per justificar l’Obligatorietat de participar en les Portes Obertes.
Si la direcció encarrega activitats fora de l’horari fix, però dins de la jornada laboral, i se superen les 37 hores i 30 minuts setmanals, cal compensar l’excés amb hores, segons el criteri de la direcció, preferentment dins dels deu dies lectius següents. A més a més, com sempre son fora de l’horari laboral (tendència a ser a la tarda a partir de les 17:30h o, inclús, cap de setmana), el mateix DOIGC pàg. 5 diu el text citat anteriorment. Per tant, si es complira que són dins de la jornada laboral, ens haurien de retornar aquestes hores dins dels dies lectius, com, per exemple, amb hores de permanència o, inclús, hores de classe.
Podem negar-nos a no posar notes en el 2n trimestre?
En primer lloc, s’ha de diferenciar entre sessió d’avaluació + informes i “posar notes” a l’Esfera. Temps enrere hi havia una ordre d’avaluació que regulava el procés d’avaluació. Això va canviar al 2022 amb el nou decret d’ordenació curricular, adjuntat després. Normativament és obligat fer 3 sessions d’avaluació al curs, depèn del centre com s’informi a les families (informe qualitatiu, autoavalució, entrevista….), però s’ha de fer sessió d’avaluació i informar del mateix a la família. L’obligació de l’Esfera només és per posar les notes quantitatives de final de curs. Passa que molts centres ho fan tot el curs amb ESFERA i potser per aquí ve el malentès. És a dir, es pot desobeir, i tant. Però no està contemplat per la llei que no es faci sessió d’avaluació i que, per tant, no s’informi a la família de com va. No podem fer truita sense trencar ous, ja sabeu.
Segons el DECRET 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica a l’Article 24: 7. Per tal que l’equip docent pugui valorar els aprenentatges de cada alumne o alumna, així com el desenvolupament del procés d’ensenyament i aprenentatge en el grup classe, cal fer una sessió d’avaluació cada trimestre com a mínim. La sessió d’avaluació del tercer trimestre pot coincidir amb l’avaluació final del curs.
8. Cada centre ha d’elaborar un model propi d’informe d’avaluació de naturalesa qualitativa, que emet l’equip docent després de cada sessió d’avaluació i que ha de reflectir els resultats obtinguts en el procés d’aprenentatge de l’alumne o alumna, així com els aspectes acadèmics, personals i evolutius que es considerin oportuns i, si escau, les mesures i suports d’atenció educativa que s’hagin adoptat o que s’hagin previst.
12. L’informe d’avaluació de cada alumne o alumna de la sessió de final de curs ha d’incloure de forma explícita la relació d’àrees, matèries i/o àmbits en el cas que el centre els hagi programat, amb els indicadors d’avaluació corresponents descrits a l’article 29.2. L’informe d’avaluació final de segon, quart i sisè d’educació primària i de segon i quart d’educació secundària obligatòria també ha d’incloure el grau d’assoliment de les competències transversals.
Poden votar en Claustre no fer colònies?
Sí. Hi està havent un moviment al respecte durant el cicle de vagues del curs 25-26.
Abans de la vaga, posar pancartes al centre està prohibit? I fer-se fotos o realitzar alguna acció simbòlica?
Sí, es poden fer fotos i penjar pancartes – inclús fer algun acte simbòlic- dins del centre, tal com fem quan mostrem alguna activitat del centre o projecte. És un lloc públic i el nostre lloc de treball.
En primer lloc, sempre us heu de referir a la vostra llibertat d’expressió i a la llibertat sindical. Així que us posem diversa normativa que podeu consultar i referir per argumentar amb la direcció.
- LOLS (Llei Orgànica 11/1985 de la Llibertat sindical) → Títul IV De l’acció sindical, article 8.1.b “se detalla el derecho de los representantes sindicales a distribuir información sindical fuera de las horas de trabajo y sin perturbar la actividad empresarial. Este derecho se extiende tanto a los trabajadores sindicados como a los no sindicados, evitando cualquier vulneración del principio de libre sindicación”.
- Prevalència del dret a la libertad sindical i d’expressió sobre el dret a l’honor → El TS, en sentència de su Sala de lo Civil de fecha 18/06/2024, estableix una sèrie de raonaments
- Libertad de expressión en las relaciones laborales → Molta referència a lleis i super bé explicat.
- Descubre cuándo es legal tomar fotos en el trabajo según el RGPD y la LOPDGDD. Aprende cómo obtener el consentimiento de los empleados y evita sanciones de la AEPD.
En definitiva, cal saber:
- Forma part de l’acció sindical: fer difusió de la vaga i promoure secundar-la, dins del lloc del treball, dirigit a la resta de companyes que tinguen dubtes.
- No mostrar altres companyes (sense consentiment d’elles) ni impedir les seus funcions.
- No injuriar ningú fora del estrictament laboral.
En quant a les pancartes, us aconsellem ACCIÓ DIRECTA, però pas a pas:
- Comuniqueu a direcció que voleu posar una pancarta en X lloc del centre, per promoure l’adhesió a la vaga.
- Si no accepten, que proposen un lloc.
- Si continuen sense acceptar perquè XXX, podeu intentar convèncer-los, però no us aconsellem barallar-vos. Des de Junta de personal donen suport a la decisió final de la direcció. “Si la Consellera pot venir a fer-se fotos per inaugurar o promocionar quelcom, o inclús com imatge personal de la seva carrera, perquè nosaltres no?” Apel·leu a la LOLS “llibertat d’expressió i llibertat sindical”.
- Sempre podeu posar-la a la part fora del centre i no ser tan neutrals i increpar-los públicament, que ho vegen famílies i alumnat: “la direcció d’aquest centre ens invalida la nostra llibertat d’expressió i sindical prohibint-nos posar aquesta pancarta” o coses per l’estil.
Com es fa la tria dels Serveis mínims SSMM els dies de vaga?
La quantitat de plantilla de cada sector que ha de romandre al centre ho decideix Departament de Treball en un DECRET DE SERVEIS MÍNIMS, que es publica per cada preavís de vaga que es faja.
- Aquest decret parla de plantilla, i punt. Per tant, recomanem que l’equip directiu, sense preguntar directament qui farà vaga per no vulnerar el nostre dret (recordeu que no esteu obligats a informar si fareu vaga i no), comenti que qui ja sàpiga que NO farà vaga li comuniqui, via email, per exemple, i així ja té persones voluntàries per als SSMM.
- Si quan surten els serveis mínims no hi ha suficient gent voluntària, s’haurà de procedir a un sorteig amb les NO voluntàries → EL RESULTAT HA DE SER COMUNICAT A LES PERSONES AFECTADES PER ESCRIT DIRECCIÓ O PER ATRI.
- Si tot així et toqués, li podries comentar a algun/a company/a si t’ho vol canviar, Inclús el mateix dia de la vaga. Hi haurà més jornades de vaga, llavors si un centre té més gent predisposada a fer vaga que serveis mínims, podeu anar parlant de com organitzar-vos les diferents jornades per tal que no pringuin sempre els/les mateixos/es → COMUNIQUEU EL CANVI PER ESCRIT A LA DIRECCIÓ
- Delegades no poden ser escollides per SSMM
Poden registrar la nostra adhesió a la vaga?
El dret de vaga és un dret del col·lectiu però d’exercici i adhesió individual i irrenunciable.
- No estàs obligada a informar a ningú si faràs vaga o no.
- Es pot decidir fer vaga en QUALSEVOL moment.
- Queda suspesa la feina i la remuneració
- Queda suspès el dret de direcció.
NO es pot dirigir aquell treball que no es fa. Per tant, el dia de vaga el director del centre NO és el nostre director en el sentit com l’entenem dia a dia. El seu poder en relació amb nosaltres queda sense contingut. - El docent és un docent que aquell dia no treballa i no cobra, però continua essent un docent.
Si aneu al centre, i feu vaga, NO heu de fer res que vulneri el vostre dret irrenunciable a la vaga però heu de saber que continueu sotmesos a la Normativa d’Organització i Funcionament del centre (NOFC), i a la potestat sancionadora de l’administració si practiqueu conductes que puguin ser subjecte d’expedient disciplinari És a dir, aquell dia no treballeu però continueu essent professors i, per tant, posem per cas, si està prohibit fer servir el mòbil al passadís, fumar a la sala de professors, o prendre cafè en un aula buida, continua prohibit el dia de la vaga i transgredir aquestes prohibicions pot ser motiu d’expedient, igual que ho seria qualsevol altre dia. - La direcció té l’obligació de controlar, fiscalitzar i confeccionar un llistat de professorat que segueix la vaga i enviar-la al departament per tal que es pugui practicar la reducció d’havers. L’administració, mitjançant l’actuació de la direcció del centre, prova si el professorat va seguir o no la vaga i té tot el dret a establir fórmules de control.
Extracte dels Documents per a l’Organització i la Gestió dels Centres del curs 2025-2026. «En cas de vaga, una vegada hagi finalitzat, el director o directora ha de fer servir l’aplicació telemàtica d’introducció de dades i de gestió de la vaga. Amb aquesta aplicació ha de confeccionar la llista del personal del centre que ha exercit el dret de vaga, donar-la a conèixer al professorat mitjançant el lliurament dels comunicats corresponents, que es generen a la mateixa aplicació, amb acusament de recepció, i donar-los un termini de cinc dies hàbils per presentar-hi al·legacions, d’acord amb el procediment que estableixen les instruccions que es trameten a les direccions dels centres en cas de vaga. Un cop transcorregut aquest termini, s’han d’arxivar al centre els comunicats que s’han lliurat i les al·legacions que s’han rebut. Si la documentació ha estat aportada en format físic, s’ha de digitalitzar de forma segura mitjançant l’aplicació eCENTRES i sempre s’ha d’arxivar a la unitat de xarxa dels documents electrònics definitius. D’acord amb les dades que s’han especificat a l’aplicació telemàtica, s’ha de fer la deducció automàtica de retribucions en la nòmina del personal que hagi exercit el dret de vaga.”
- La forma d’exterioritzar aquesta adhesió no està regulada en cap normativa, ni tampoc es diu enlloc que s’hagi de formular amb anterioritat, ni amb quins terminis.
- Sigui com sigui, la direcció ha de fer el llistat pressuposant que qui no sigui al centre fent les seves tasques, fa vaga i haurà de donar cinc dies per fer al·legacions, i aquells que no van fer vaga però no eren al centre hauran d’acreditar-ho.
Què es pot fer i què no durant els Serveis Mínims?
- S’ha de mantenir el centre obert per tal que es pugui exercir el dret a treballar i fer les tasques imprescindibles, mínimes del servei, és a dir, que els serveis mínims pròpiament dits, es puguin mantenir.
- Fer classe no és part integrant dels serveis mínims.
- NO ens pot ordenar cap classe de feina al·legant que vol complir els serveis mínims.
- Les companyes que treballen aquell dia NO poden assumir les nostres tasques. Ni voluntàriament ni per indicacions de la direcció. Si això succeeix estarien vulnerant flagrantment el nostre dret fonamental a la vaga i aquesta conducta seria sancionable. Per exemple, el company de departament ens fa la classe en una hora de permanència o, encara més freqüent, el company que té assignada hora de guàrdia ens cobreix l’absència.
- Si la direcció insisteix a no respectar el dret de vaga, es pot demanar que es faci arribar l’ordre per escrit i ja s’estudiarà si més endavant la denúncia si es decideix obeir la instrucció.
Si fas mitja jornada i no hi seré al centre o eixe dia el teu horari no cobreix el dia sencer, he d’estar al centre tot el dia si soc serveis mínims?
Els Drecret de SSMM que ens entreguen a nosaltres no diu res al respecte ni de com triar al personal ni qui. Parla de plantilla. Llavors, no teniu com argumentar normativament el que no us incloguen en la votació.
Per tant, aquí radica “la bona fe” de la direcció que no us inclogue i/o us retorne les hores de més que heu fet amb, per exemple, hores de permanència o altres activitats al centre. És a dir, ACCIÓ DIRECTA, anant a parlar amb la directora sobre això.
La direcció del centre pot obligar a una companya PAE o del lleure a vigilar una classe durant un dia de vaga?
Les companyes PAE no pot vigilar una classe, no té guàrdia i custodia. Depèn d’inspecció de treball si s’ha de fer un sorteig a banda o no de la dels docents per cobrir SSMM. Però durant el dia de vaga, si fan SSMM, han de fer les seues funcions de sempre, res més de nou. Si de normal no podem estar soles en una classe, un dia de vaga tampoc.
Les treballadores del lleure educatiu que treballen al centre tenen els SSMM que depenen de l’empresa, que és qui decideix, no la direcció. Si ens diuen que hem de fer SSMM com lleure, els constentem: “Parla amb la meua empresa”. I no, no poden estar vigilant l’alumnat durant les hores que hauria d’estar a l’aula amb una docent. No està en les seues funcions ordinàries, menys en una situació de vaga.
Quant em descompten de la nòmina per un dia de vaga?
- Salari Diari: Es calcula dividint el salari mensual (incloent pagues extra prorratejades) entre 30 dies.
- Dies de vaga (Factor 1,4): Si el treballador fa vaga de dilluns a divendres, es descompta el dia de vaga més la part proporcional del cap de setmana, la qual cosa totalitza 1,4 dies de salari per cada dia laborable de vaga.
- Conceptes a descomptar: El descompte abasta el salari basi, complements (antiguitat, productivitat, perillositat, etc.) i la part proporcional de pagues extres.
- Exemple: Per a un salari de 1.800€/mes amb pagues extres prorratejades, el salari diari és \(1.800/30=60€\). Per un dia de vaga, el descompte és \(60\estafis 1,4=84€\).
Fa igual si ets a jornada sencera o a mitja, el teu salari base es divideix entre 30. Per tant, qui fa mitja, se’l descompatarà la meitat en relació a un de jornada sencera. Altra cosa és la resta de complement que tinguem, etc.
