La nefasta gestió del Departament d’Educació de les treballadores vulnerables continua…

La gestió de la pandèmia en l’àmbit educatiu ha estat un seguit de despropòsits que s’han anat succeint ja des del període del confinament del curs passat fins a l’actualitat. Una de les gestions del Departament d’Educació més incompetents que hem vingut denunciant és la del personal vulnerable. Per tal d’il·lustrar el greuge que han patit aquestes treballadores exposem un resum del procés que han seguit, un procés en tot moment desproveït d’una informació clara i de cap mena d’explicació realment coherent per part del servei de riscos laborals.
  • Juny del 2020, les empreses privades, que fan el servei de prevenció, contractades pel Departament, envien un test telemàtic amb un llistat amb certes malalties o situacions: embarassades i persones majors de 60 anys. Qui responia positivament a alguns d’aquests factors era considerada persona vulnerable i no podia anar als centres educatius pel risc que els hi suposava un possible contagi de la Covid-19.
  • Finals d’agost del 2020 o principis de setembre, el servei de riscos laborals del Departament d’Educació comunica amb un correu electrònic a algunes de les treballadores (les majors de 60 anys, algunes embarassades, i persones amb les malalties controlades) que poden incorporar-se al lloc de treball amb adaptació de la feina, és a dir: amb una FFP2, complint la distància de seguretat i la ventilació (moltes vegades impossible de complir). Ja des d’un primer moment sense cap mena d’explicació del canvi de circumstància ni d’una revisió personalitzada de cada cas.
  • Altres, just abans de l’arribada de l’alumnat al centre, reben un correu de riscos laborals que els diu que no es poden incorporar, generant això un desgavell considerable també en l’organització del mateix centre escolar. Així mateix, se’ls comunica que tenen un “Permís per Deure Inexcusable” o una llicència per poder demanar la incapacitat temporal.
  • D’altres no reben cap classe de resposta, també n’hi ha que coneixen la seva situació perquè els hi diu la seva doctora de capçalera, o perquè insisteixen trucant al servei de prevenció o a serveis territorials.
  • Més endavant, en el mes d’octubre, algunes persones reben un correu de l’ICAM on els diu a la majoria que deixen de ser persones vulnerables. Aquesta decisió no es pren en funció de la malaltia de la persona, sinó perquè, “per art de màgia”, els centres educatius es comencen a considerar espais on no hi ha risc de contagi. A d’altres se’ls concreta la seva situació d’especial vulnerabilitat i d’aquestes, unes quantes es queden amb un permís de deure inexcusable i unes poques en una situació d’incapacitat temporal.
  • Les últimes notícies ens arriben tot just abans de les vacances de Nadal, amb un clar motiu d’estalvi econòmic, quan se’ls hi comunica a les persones que tenen un permís de deure inexcusable, que deixen de ser vulnerables, que poden anar a treballar als centres educatius, una vegada més sense cap mena d’explicació.

De manera inevitable, paral·lel a aquest últim procés, es va fer públic el cessament dels contractes d’un bon gruix de substitutes que es trobaven als centres educatius, una part d’elles cobrint els llocs de les treballadores que no s’havien pogut incorporar a la feina a causa de la seva situació de vulnerabilitat sanitària davant la Covid-19. En aquells dies ja vàrem exposar la nostra denúncia pel que creiem un abús continuat en les contractacions per part del Departament d’Educació.

Actualment ens trobem en plena tercera onada de la Covid-19 amb una virulència que s’apropa cada vegada més a la de la primera onada, i amb el personal vulnerable treballant cada dia presencialment i exposant-se a aquesta malaltia sabent que les conseqüències poden ser molt greus. Davant d’aquesta situació, el Departament d’Educació ha continuat tractant a aquestes treballadores amb la mateixa inhumanitat amb què ho ha fet des de l’inici. Tot just començava el passat període de vacances quan van rebre un correu electrònic de Personal Docent on simplement se’ls comunicava que havien de retornar al seu lloc de treball. Volem remarcar que ni en aquest correu ni des de cap altre mitjà s’ha informat aquestes treballadores dels criteris que ha tingut en compte l’administració per considerar si eren aptes o no per poder tornar al centre de treball. Una manera de funcionar que ha generat i genera molta angoixa a aquelles que es troben en aquesta situació.

La mateixa indignació ha causat el formulari que s’ha enviat a les direccions dels centres d’aquestes treballadores, per tal que aquestes afirmin que el centre disposa de les mesures necessàries per a la prevenció de la Covid-19 (distanciament, ventilació i higiene de mans i materials). Unes mesures que tot i la bona voluntat del personal i les infraestructures que s’han posat en marxa, mai podran assegurar que es puguin complir al 100%, ja que estem parlant de treball amb infants i joves menors d’edat, en aules on a vegades no es compta amb les infraestructures necessàries per a una bona ventilació i amb uns grups que en el millor dels casos seran prop de 20, però en d’altres superaran els 30. Amb aquest formulari el Departament vol “rentar-se les mans” i situar a les mateixes treballadores com a úniques responsables en el cas de contagiar-se de la Covid-19 en el centre escolar.

Una vegada més, es torna a evidenciar el maltractament del Departament d’Educació cap a part del seu personal docent, exposant-lo a una situació d’alt risc per la seva salut i amb una única explicació possible, l’austeritat econòmica.

Des de CGT-Ensenyament exigim que Salut laboral del departament d’Educació actuï d’una vegada per totes amb honestedat i compromís davant les treballadores vulnerables, que elabori un protocol d’actuació clar i segur. Exigim també que posi els mitjans i els esforços perquè les persones amb risc puguin fer teletreball, ja que és possible en la majoria de casos i quan això no sigui possible, es procedeixi a la incapacitació temporal.

En definitiva, exigim que totes les treballadores siguin tractades amb l’atenció i la dignitat que es mereixen.