Nedant contra corrent de la burocràcia

Com és habitual, el passat dimarts 16 d’abril vam assistir a la reunió del Comitè de Seguretat i Salut Laboral. Una de les prèvies que comentem recurrentment a les reunions del comitè és la demanda de la presencialitat de les reunions, atès que des de la pandèmia s’estan fent telemàtiques, una mesura que ha perdurat després d’aquesta. La tasca telemàtica, a vegades, pot provocar problemes tècnics com els de l’anterior reunió, on les nostres demandes no van quedar recollides a l’acta. 

A la reunió de CSSL, a banda dels tràmits on se’ns informa de les mesures que prendrà CEB referents a la seguretat laboral, vam tractar tres temes estrella:

1- CFA Can Batlló

2- CEE Vil·la Joana

3- Accidentalitat i adaptacions al lloc de treball

CFA Can Batlló:

El trasllat del CFA Can Batlló s’hauria de traslladar, provisionalment, a uns mòduls situats en una zona de risc d’ones electromagnètiques. L’escola es posiciona totalment en contra, ja que el 2017 es va desestimar situar definitivament l’Escola Entença en aquells terrenys a causa que a la part subterrània se situaria un gran generador elèctric.

Les tècniques d’Equipaments del CEB comenten que s’estan estudiant les ones i les radiacions perquè apareixen en “alerta nivell groc” però també ens afirmen que la Llei Espanyola potser és massa laxa amb aquest aspecte.

Una possible opció que s’està explorant és traslladar el CFA Can Batlló a un solar propietat de l’Institut Barcelona Esport, però sembla que la resposta de l’IBE no seria afirmativa el dia d’avui.

Un altre dels aspectes que valorava el CFA és que als mòduls seria molt complicat situar la biblioteca de l’escola. Sembla que s’ha parlat amb la Diputació i aquesta s’instal·larà a un dels seus edificis.

Tot està per estudiar. Cal no abaixar la guàrdia i insistir en l’avaluació del risc per tal de protegir tant treballadores i treballadors com l’alumnat.

CEE Vil·la Joana:

A la reunió anterior vam comentar l’estat de l’escola, amb portes i vidres trencats, situació que angoixava a les treballadores del centre. Després d’una carta de la plantilla als sindicats, partits polítics i als càrrecs del CEB i un prec a la Comissió de Drets Socials, sembla que la pressió va donar els seus fruits (a mesura del possible). El mes de febrer, equipaments va visitar l’escola per reforçar les portes i arreglar els vidres amb una previsió de finalitzar les reparacions durant el mes de maig. “Las cosas de palacio van despacio.” 

Accidentalitat i adaptacions del lloc de treball:

El mantra de sempre: Les adaptacions del lloc de treball no poden quedar abocades a què la solució sigui no portar segons quines activitats a terme “en la mesura del que sigui possible“. Calen solucions reals i un seguiment i un acompanyament al lloc de treball.

L’accidentalitat segueix molt present als centres d’educació especial, més concretament a Vil·la Joana i a La Ginesta, on la majoria són cops o mossegades rebudes per alumnes. Però els últims cursos, les agressions cap a docents cada vegada són més freqüents a tots els centres educatius i es va reclamar un protocol per protegir i redignificar la tasca docent. 

A aquestes reunions del comitè, costa extreure respostes més enllà de la documentació que el CEB adjunta a l’ordre del dia. Donen informació en comptagotes i les demandes i preguntes dels sindicats generalment acaben amb la mateixa resposta: “Ja ho mirarem.”