Negociació tancada amb referèndum per la borsa única, però la lluita segueix oberta!

Després de gairebé 12 hores de negociació el dia 30 de juliol, us fem arribar el balanç, del que s’ha acordat, el que s’ha bloquejat i el que ens queda per lluitar. Comencem pel final…

  • El 15 de setembre es farà un referèndum per decidir entre:
  • S’ha acordat tornar al 50% d’A2 -50% B  de manera immediata en la plantilla estructural. La foto real de l’estructura (un cop recuperades les places a extingir) és 53% B i 47% A2, 
  • Els nomenaments donats fins ara a les places a extingir no es tocaran.
  • La creació de 105 places es vol incorporar al conveni, i per molt que hem insistit no han donat possibilitat a parlar de res que impliqui invertir diners.
  • Davant les grans dificultats per arribar a un acord, els 4 sindicats hem signat dur a terme un referèndum, per donar veu a les treballadores.
  • Les noves vacants s’adjudicaran 50% A2 i 50% B i existeix voluntat per donar-les a mig curs en comptes d’esperar al setembre. (queda pendent negociar aquest apartat en profunditat d’acord amb el que surti del referèndum)

Aspectes importants del Referèndum: 

  • Participarà tot el col·lectiu des de funcionàries fins a substitutes amb mínim un dia treballat.
  • Les votacions es faran per districtes de forma presencial i pel cens es tindrà en compte amb els contractes a dia 8 de setembre. Per tant, es votarà al districte on estiguis treballant aquell dia. Les treballadores que encara no estiguin treballant votaran al IMEB.

Ens reafirmem en la demanda que com a CGT hem portat a les meses de forma reiterada els darrers anys i que, a més, va alineada amb la proposta que ha fet el col·lectiu aquests dies de forma molt acurada i treballada. 

1. Mesures per revertir el redimensionament

  • Mantenir les dues categories actuals (A2 i B).
  • Endreçar la borsa per dies treballats, sense canviar la categoria.
  • Crear 105 places estructurals noves (50% A2 – mestres; 50% B – educadores) amb repartiment equitatiu de les places.
  • Amb aquest escenari, iniciar una nova adjudicació d’interinatges, un cop respectades les adjudicacions ja fetes.

2. Borsa única 

Defensem una borsa única que integri les dues categories, amb substitucions assignades exclusivament per ordre de dies treballats.

  • La proposta s’acompanya d’una addenda jurídica a l’acord de borses, elaborada per CGT.
  • Substitucions: ordenació per dies treballats, sense distinció de categoria.
  • Interinatges: 

Opció 1: redimensionaments anuals pactats en mesa, segons necessitats reals de la borsa.

Opció 2: estructura fixa del 50% A2 i 50% B, amb adjudicació per categoria.

Apostem més la primera opció que assegura interinatges justos per antiguitat.

3. Nova figura: proposta per a les 105 places estructurals

  • Les primeres places s’assignarien a A2, per compensar els interinatges de programa assignats a B aquest curs.
  • Les restants es proposa que s’adjudiquin segons ordre de dies treballats
  • Cap d’aquestes figures estarà destinada a cobrir substitucions de l’equip base.
  • Les funcions d’aquestes places han de respondre a necessitats estructurals i cronificades de les escoles.
  • L’objectiu és estabilització, continuïtat i qualitat, no temporalitat ni estalvi.

La negociació va començar des d’un punt que semblava obrir la porta a avenços, però de seguida es va fer evident que la negociació només admetia una part del debat i que l’altra quedava completament tancada. Des de ben d’hora al matí, quan encara pensàvem que es podrien posar sobre la taula mesures de reparació de danys per part de l’administració, vam veure com tot allò relacionat amb la creació de places estructurals per donar resposta a les companyes que s’havien quedat sense feina, quedava bloquejat. No hi havia marge. No hi havia diàleg. La resposta era sempre la mateixa: això al conveni.

Des del primer moment vam tenir la sensació que allò que es podia aconseguir era només una part de la demanda. Ens van deixar batallar només en un flanc. Vam passar més d’onze hores parlant gairebé exclusivament de la borsa, i tot i que repetidament vam posar sobre la taula la situació de les companyes A2 afectades, la resposta era silenci o evasiva.

Mentrestant, arribar a assolir tan sols la possibilitat de sotmetre a referèndum la borsa única va ser un camí ple d’obstacles. CGT va defensar la proposta amb claredat des del principi, mentre les altres parts negociadores mantenien reticències, dubtes o directament bloquejaven l’avenç. Un sindicat  en particular va dedicar gran part de la jornada a posar traves, adoptant una postura allunyada de les necessitats reals del col·lectiu de bressol amb el to prepotent i infantilitzador que el caracteritza. Fet que va ralentitzar molt la negociació. 

Nosaltres veníem amb les idees clares. Fa dos anys que defensem aquesta proposta perquè sabem que és justa. Sabem que cal temps i cura per abordar els detalls i evitar incoherències futures, però també sabem que aquest temps ja ha passat. Hi ha hagut oportunitats, hi ha hagut alertes, hi ha hagut diagnòstics. I s’han ignorat.

Com a CGT tenim molt clar que les solucions que vam trobar ahir arriben molt tard. En un escenari just, el debat d’ahir hauria d’haver girat entorn de la creació de places que garantís la restauració dels danys a les companyes afectades. Era el dia de resoldre el que era urgent. El col·lectiu ho tenia clar, CGT també. Només feia falta voluntat. Però no la van tenir. I no només això. La dinàmica de la mesa es va transformar estratègicament en un embut on només es podia parlar d’un sol tema.

Per no parlar del cansament i desgast que comporta sostenir aquesta dinàmica negociadora llarga i espessa. Ara, des de CGT agraïm la força que ens van donar les treballadores que vau estar en tot moment a la porta quan baixàvem als recessos a fer traspàs del que anava passant i recollint el vostre parer. 

La mesa d’ahir no resol la globalitat del problema. I per això, des de CGT, no podem dir que estiguem satisfetes. Celebrem que s’hagi obert la porta a la borsa única, però arriba tard i arriba sense reparar el que ja s’ha trencat.

Al setembre tenim una vaga convocada. Tenim un referèndum. I tenim la negociació del conveni. És aquí on haurem d’estar més presents que mai, exigint tot allò que ens han negat i recordant què és el que realment necessita el col·lectiu. No podem oblidar la negativa d’ahir, i obrir bé els ulls quan les 105 places es posin sobre la taula al conveni i què demanen a canvi, no permetrem caramels enverinats. 

Ara que el col·lectiu està mobilitzat i implicat, des de CGT us demanem que continueu donant força a les demandes. Nosaltres podem portar-les a la mesa, però sense vosaltres no es poden defensar als espais oficials.

És temps de descansar i de pair tot el que hem viscut aquest mes. Però també és moment de reconèixer la fortalesa que heu demostrat totes vosaltres. Quan menys s’ho esperaven heu posat el cos. Quan us han menystingut, us heu format i els heu demostrat que no us faran callar. Però sobretot, heu posat al centre la importància de mirar al costat, de ser col·lectiu, de la força de ser un gran equip.

Ara se’ns presenta la necessitat d’organitzar el que vingui de cara al setembre, i per això ens hem d’organitzar juntes!
Us proposem trobar-nos en una assemblea per resoldre dubtes que us quedin de la mesa d’ahir i organitzar la força col·lectiva de cara al setembre i la negociació del conveni.
Venim d’un mes esgotador, però encara no hem aconseguit que donin resposta a tot el mal que ha suposat les seves decisions de despatx i, abans d’uns dies de descans més que merescuts, cal prendre decisions.

“Instruïu-vos, perquè necessitarem tota la nostra intel·ligència, emocioneu-vos perquè necessitarem tot el nostre entusiasme, organitzeu-vos, perquè necessitarem tota la nostra força.”
Antonio Gramsci

Per això convoquem assemblea l’1 d’agost en format virtual a les 17:30h: https://meet.jit.si/assembleatancamentbressol