Fa anys que anem patint les retallades, el sobre carregament de tasques administratives i burocràtiques, les hores extres per reformular metodologies pedagògiques, les formacions, l’atenció individualitzada sense recursos, la manca de material, el deteriorament de les instal·lacions, i així podríem seguir i seguir… Però ha estat aquest curs que el despotisme descarat del Departament d’Educació encapçalat pel conseller Gonzalez-Cambray ha fet vessar el got que ens mantenia callades i amagades. I per uns mesos hem omplert els carrers i buidat les aules; per uns mesos hem deixat clar que amb l’educació no es juga. Havíem arribat al límit i era el moment de plantar-se i exigir allò que les que estem dia a dia als centres, veiem que és obvi: revertir les retallades per poder construir -tenint en compte tota la comunitat educativa- una educació pública i de qualitat. Teníem clar que calia parar per evitar futures mesures, que ens escanyessin més com a treballadores i malmetessin més l’educació pública; augmentant la privatització, disminuint el finançament i accentuant la segregació.
Lluitar contra el poder, per defensar la classe treballadora i els serveis públics essencials sabíem que era difícil, i érem conscients que potser no ho aconseguiríem, per molt històriques que fossin les 5 jornades de vaga. El govern s’ha mantingut inamovible i enrocat, amb el suport de tots els agents polítics i la cobertura dels mitjans de comunicació massius, desinformant constantment. No s’ha doblegat, i ha optat per actuar al més pur estil del Thatcherisme, menystenint als sindicats (que ja venien d’anys debilitats), i atacant i desprestigiant la nostra tasca com a docents i com a treballadores de l’educació. Ahir, després de la jornada de vaga, podem dir, que el Departament d’Educació, està a un pas de vèncer. Per tant, o sortim en massa al carrer ben unides per canviar l’statu quo establert, o ja podem anar pensant com sobreviurem a les aules els cursos vinents.
La CGT som un sindicat de classe i combatiu, que ha estat i estarà proposant i recolzant accions, promovent i escoltant assemblees de treballadores, donant cobertura al carrer amb mobilitzacions arreu del territori. I així ho continuarem fent! Perquè aquest és l’ADN de les nostres afiliades, som les indispensables i les inesgotables! Estarem al costat de les treballadores, sempre, lluitant per defensar una educació pública i de qualitat!
Ens queden dues jornades de vaga per demostrar la nostra dignitat com a treballadores, per fer d’aquesta lluita un referent i poder tancar el curs amb un bri d’esperança, i si demostrem tenir prou força, podem, fins hi tot, aconseguir alguna de les mesures bàsiques de la plataforma reivindicativa. El sacrifici econòmic d’un dia més de vaga, el maldecap que pugui suposar un dia més de vaga, l’enfrontament incòmode que pot provocar un dia més de vaga; no serà res comparable amb la idea de saber que teníem l’oportunitat històrica de canviar el rumb neoliberal i despòtic d’aquest departament, però que ens vam quedar amb l’intent. Totes ens podem permetre un, dos, tres, quatre, cinc, sis, i fins hi tot, deu dies de vaga, si ens organitzem, si ens solidaritzem i si prescindim d’alguns privilegis que el sistema ens ha imposat… El que no ens podem permetre, és tancar el curs amb el regust de la derrota, i la victòria d’un Departament d’Educació desastrós que ha portat el sistema educatiu al límit.
Per dignitat, per responsabilitat educativa, per la defensa de la classe treballadora, per la memòria històrica d’aquells que van lluitar jugant-se la vida per l’existència de l’escola pública i per les condicions laborals que tenim avui…. Per tot això i més… Omplim els carrers el 2 i 9 de juny!
Divendres 27 de maig de 2022
Marta Jové, docent al Penedés-Garraf i delegada de CGT Ensenyament