Quan no puc acompanyar als meus familiars quan estan ingressats.
Quan no puc anar al teatre, al cinema ni a un concert.
Quan no puc passar un Nadal amb la meva família.
Quan el metge m’ha visitat telefònicament…
Quan per salut s’han prohibit tantes coses, s’han tancat tants negocis.
Ara hi ha unes persones que creuen oportú tirar endavant unes oposicions de TEEI, de les quals, moltes de les places estan en frau de llei, segons el TJUE.
Posar en risc la salut de més de 5000 persones, per que uns col·lectius estan interessats en què es facin ara, amb tant de retard.
Realment algú s’ha parat a pensar el que pot passar?
1. Que es facin les oposicions de TEEI i d’aquí en surtin contagis, als quals seria molt ètic demanar-los responsabilitats, pel fet de posar tot un col·lectiu en perill.
2. Que es doni la raó al TJUE.
Llavors es trobaran amb el següent:
Persones que ocupen unes places que mai haurien d’haver sortit a oposició:
– hauran de deixar la plaça que ocupen fa tants anys perquè serà propietat d’una altra persona
– que l’administració haurà de gastar molta part del diners públics en indemnitzacions.
Com encararan, indemnitzaran haver posat tot un col·lectiu en perill, quan s’està prohibint tot.
Caldrà que assumeixin-les males gestions, irresponsabilitats, posar en perill un col·lectiu, posar en subhasta, en un dia, unes places que pertanyen per llei a altres persones, segons ha ratificat TJUE.
Quan et treuen la plaça i vas a llistes quan altres persones rere teu segueixen, per experiència us ho dic, no fa gràcia, no és el millor procés, no té cap ni peus.
Ara que defenseu aquestes oposicions que s’havien d’haver fet fa molt més d’una dècada…
Penseu molt bé que això no s’aguanta per enlloc…
Segons això podem estar 5000 persones juntes, sense ser unitat familiar ni grup de convivència, si no som 5000, serem 500…
Quants examinadors i espais s’han de pagar amb diners públics, només per la inconsciència, irresponsabilitat, incompetència, d’altres?
GLORIA SOLÀ