Segons el que s’està negociant a la comissió de seguiment, es presenta la plantilla volant com un sistema ordenat, transparent i amb certa estabilitat. Però desde CGT, anem a l’analisi de l’impacte: el que realment configura és un model clar de precarietat estructural.
Aquí teniu els motius:
- Falsa estabilitat: es parla de places “estructurals”, però funcionen com una borsa amb sistema de crida, amb mobilitat constant i sense centre fix real. No és estabilitat, és flexibilitat permanent.
- Jornada parcial estructural com a norma: es consolida la mitja jornada com a base, i la jornada completa passa a dependre de possibles ampliacions. Això implica salaris inestables.
- Dependència de l’ampliació de jornada: el sistema obliga a acceptar les ampliacions per tenir uns ingressos dignes, però aquestes no són garantides ni reversibles i, si no s’informa de la voluntat d’ampliar a principi de curs es perd l’oportunitat.
- Mobilitat forçada contínua: el personal pot ser reassignat de centre durant el curs, perdent qualsevol estabilitat i vinculació amb equips i infants.
- Pressió per no rebutjar places: declinar una plaça implica penalització (anar a l’última posició), cosa que limita la capacitat real de decisió de les treballadores.
- Normalització de la manca estructural de personal: En lloc de crear llocs estables, es construeix un sistema per gestionar la manca de personal amb flexibilitat.
El model no resol el problema, organitza la precarietat i la reparteix.
Posicionament CGT
La CGT denuncia que la plantilla volant no és cap solució, sinó un model de precarietat organitzada que s’imposa sota una falsa aparença d’estabilitat. El que es presenta com a estructural és, en realitat, una borsa encoberta basada en mitges jornades, mobilitat constant i ampliacions discrecionals.
Aquest sistema imposa la parcialitat com a norma i converteix la jornada completa en un privilegi condicionat, generant dependència i inestabilitat econòmica. A més, penalitza qui no accepta les condicions i consolida desigualtats entre substitutes.
Mentrestant, l’Ajuntament evita afrontar el problema real: la manca estructural de personal. En lloc de garantir una plaça estable per escola, que és el que necessita el servei i reclama la plantilla, opta per un model flexible que trasllada tota la precarietat a les treballadores.
El resultat és: més inestabilitat laboral, pitjor qualitat educativa i equips sense continuïtat. I tot això, a més, amb l’exclusió de la CGT dels espais de seguiment, limitant la defensa col·lectiva dels drets laborals del sindicat més representatiu del sector.
Per tot això, EXIGIM:
- La creació de llocs de treball estructurals a jornada completa, un a cada centre.
- La participació de tots els sindicats representatius en els espais de negociació.
La qualitat del servei públic i la dignitat laboral no poden basar-se en models de flexibilitat i precarietat encoberta.
És per això, i per les grans mancances signades en aquest conveni, que aquest trimestre el col.lectiu ha votat en assemblea VAGA INFEFINIDA. Per defensar els nostres drets com treballadores i unes condicions que dignifiquin la nostra professió, per deixar de ser un dels sectors feminitzats més maltractats per aquest ajuntament (auto) considerat feminista.
Perquè n’estem fartes de veure com se’ns pren el pel i se’ns pixen a la cara, sindicats i administració, perquè tenim criteri, sabem què volem i exigim respecte i professionalitat. Ara Bressol ha dit prou! i demà, dimarts 21, iniciem un cicle de vagues que farà cremar la cuitat.