Plantilla volant: L’Ajuntament es protegeix jurídicament mentre manté la plantilla en precari.

El que s’ha negociat a la comissió de seguiment com a  plantilla volant es presenta com un sistema ordenat, transparent i amb certa estabilitat. (Adjuntem l’acord al final del post) Però desde CGT, anem a l’analisi de l’impacte: el que realment configura és un model clar de precarietat estructural. 

Què és el que vol implantar l’Administració?

L’Ajuntament a través del nou acord de condicions laborals signat per alguns sindicats, crea una “plantilla volant estructural” de 250 places a mitja jornada per cobrir absències i reduccions de jornada a les escoles bressol.

Sobre el paper es presenta com una millora organitzativa i d’estabilitat, però la realitat és que el model es basa principalment en:

  • 250 contractes estructurals al 50% de la jornada.
  • Les persones no estaran adscrites definitivament a una escola concreta, hi haurà mobilitat entre escoles.
  • L’adjudicació serà obligatòria
  • Es podrà ampliar fins al 100% segons necessitats, l’ampliació serà amb contracte de substitució, per tant tindràn dos contractes, un temporal. L’ampliació serà obligatòria excepte renúncia prèvia.
  • Es manté el sistema de borsa i ordre per dies treballats, però aquesta serà poc utilitzada. 
  • i una gran flexibilitat al servei de l’Administració.

Com s’assignaran les places?

Tot es farà per ordre de dies treballats segons la borsa publicada el 2 d’abril de 2026.

1er: S’adjudiquen les vacants estructurals completes 

2on: s’adjudiquen les 250 places de mitja jornada de la plantilla volant:

  • Primer pas: Es calculen unes 46 places ampliades al 100%, per tant,  mija estructural i l’ampliació a completa amb contracte temporal.
  • Segon pas: desde la 46+1 fins a la 250 faran cobertures estructurals de terços de jornada amn mitja. 

Les cobertures a mitja jornada tindràn aquests horaris:

  • totes les tardes
  • un matí sencer
  • i una hora addicional un altre matí

Com s’escollirà escola?

Les persones escolliran escola per ordre d’antiguitat entre les places disponibles.

L’IMEB publicarà abans:

  1. nombre de persones per escola,
  2. quantes tenen reducció
  3. tipus de reducció,
  4. quantes mitges places estructurals s’assignen a cada centre.

Estabilitat aparent, precarietat estructural, els motius:

  • Falsa estabilitat: es parla de places “estructurals”, però funcionen com una borsa amb sistema de crida, amb mobilitat constant i sense centre fix real. No és estabilitat, és flexibilitat permanent.
  • Jornada parcial estructural com a norma: es consolida la mitja jornada com a base, i la jornada completa passa a dependre de possibles ampliacions. Això implica salaris inestables.
  • Dependència de l’ampliació de jornada: el sistema obliga a acceptar les ampliacions per tenir uns ingressos dignes, però aquestes no són garantides ni reversibles i, si no s’informa de la voluntat d’ampliar a principi de curs es perd l’oportunitat. 
  • Mobilitat forçada contínua: el personal pot ser reassignat de centre durant el curs, perdent qualsevol estabilitat i vinculació amb equips i infants.
  • Pressió per no rebutjar places: declinar una plaça implica penalització (anar a l’última posició), cosa que limita la capacitat real de decisió de les treballadores.
  • Normalització de la manca estructural de personal: En lloc de crear llocs estables, es construeix un sistema per gestionar la manca de personal amb flexibilitat.

El model no resol el problema, organitza la precarietat i la reparteix.

Perquè fa això l’Ajuntament?

Salvar-se juridicament

La creació de la plantilla volant és una decisió salomònica amb la qual l’Ajuntament intenta salvar-se legalment després d’anys d’abús de temporalitat i encadenament de substitucions amb persones que estan en frau de llei per cobrir necessitats estructurals. En lloc d’assumir una estabilització real amb jornades completes, opta per una solució intermèdia que li permet reduir riscos jurídics sense deixar d’utilitzar un model laboral precari. 

Millorar la seva gestió interna

Aquest sistema dona a l’IMEB més flexibilitat i capacitat de reorganitzar personal segons les necessitats del servei, però ho fa a costa de consolidar mitges jornades, ampliacions temporals i disponibilitat permanent. És a dir, una solució que protegeix l’Administració mentre estabilitza la precarietat de la plantilla. Si la organització era complicada el que cal, un cop més, és més personal a rh de l’imeb. 

Posicionament CGT

La CGT denunciem que la plantilla volant no és cap solució, sinó un model de precarietat organitzada que s’imposa sota una falsa aparença d’estabilitat. El que es presenta com a estructural és, en realitat, una borsa encoberta basada en mitges jornades, mobilitat constant i ampliacions discrecionals.

Aquest sistema imposa la parcialitat com a norma i converteix la jornada completa en un privilegi condicionat, generant dependència i inestabilitat econòmica. A més, penalitza qui no accepta les condicions i consolida desigualtats entre substitutes.

Mentrestant, l’Ajuntament evita afrontar el problema real: la manca estructural de personal. En lloc de garantir una plaça estable per escola, que és el que necessita el servei i reclama la plantilla, opta per un model flexible que trasllada tota la precarietat a les treballadores.

El resultat és: més inestabilitat laboral, pitjor qualitat educativa i equips sense continuïtat. I tot això, a més, amb l’exclusió de la CGT dels espais de seguiment, limitant la defensa col·lectiva dels drets laborals del sindicat més representatiu del sector, escollit en per votacions.

Per tot això, EXIGIM:

  • La creació de llocs de treball estructurals a jornada completa, un a cada centre.
  • La participació de tots els sindicats representatius en els espais de negociació.

La qualitat del servei públic i la dignitat laboral no poden basar-se en models de flexibilitat i precarietat encoberta.

És per això, i per les grans mancances signades en aquest conveni, que aquest trimestre el col.lectiu ha votat en assemblea VAGA INFEFINIDA. Per defensar els nostres drets com treballadores i unes condicions que dignifiquin la nostra professió, per deixar de ser un dels sectors feminitzats més maltractats per aquest ajuntament (auto) considerat feminista. 

Perquè n’estem fartes de veure com se’ns pren el pel i se’ns pixen a la cara, sindicats i administració, perquè tenim criteri, sabem què volem i exigim respecte i professionalitat. Ara Bressol ha dit prou! i no pararem la lluita fins aturar aquest desproposit!