Restar a educació ens resta a totes. Necessitem polítiques que defensin l’educació pública

COMUNICAT de CGT davant els baixos resultats a Catalunya. Voler fer polítiques educatives basades en les retallades a la pública, en la submissió del professorat, en la competició entre centres i la privatització que comporten aquests resultats de disminució del coneixement i dels aprenentatges establerts. Si a més a més la innovació pedagògica imposada va acompanyada d’entitats privades mantingudes amb fons públics com La Caixa i La Fundació Bofill entre d’altres, ja s’intueix quina ideologia i quin interès hi ha darrere d’aquesta suposada innovació: controlar un dret social des del món empresarial. Ja ho sabíem i així ho denunciàvem, ara ja és més que evident.

Cal replantejar-se tota la digitalització que hi ha hagut en els últims anys en etapes primerenques (cicle infantil i cicle de primària). Feta de manera massiva i descontrolada;  sense una reflexió prèvia de per a què es necessiten aquests dispositius, amb quina finalitat i en detriment de què. Tal com alerten alguns experts i expertes en educació i tecnologia, els dispositius i ús massiu de les eines digitals poden provocar perills en l’aprenentatge i la metacognició dels infants. Cal limitar les pantalles i fomentar el paper, l’escriptura manual, la cal·ligrafia  i posar al centre de l’educació l’ús de la llengua així com el de les matemàtiques.

Calen més aules d’acollida, dotacions de recursos als centres públics per assolir la competència lingüística dels i les nouvingudes; però, ben allunyat d’això, el departament any rere any retalla en les dotacions d’aquestes aules d’acollida. És necessari reprendre els projectes de biblioteques als centres educatius i promoure la lectura com a eina bàsica vehicular dels aprenentatges. Cal deixar de subvencionar centres privats/concertats amb diners públics.

També lamentem les declaracions del conseller afirmant que aquests resultats no els sorprenen, si és així, com és que no han buscat una solució abans?

Cal potenciar l’educació pública d’aquest país, amb suficients recursos per a tots els centres educatius, amb uniformitat d’ofertes educatives per rebaixar així la creixent segregació escolar que ja va més enllà de la dicotomia pública/concertada. 

Cal consultar a les expertes i experts en didàctica que treballen dins l’aula quin rumb hem de traçar i deixar-nos estar de criteris pedagògics de suposats “experts” de despatx, i de màrqueting, que no han trepitjat una aula en tota la seva vida professional. Cal dotar a les docents d’espais i temps per a debatre i coordinar-se per també poder analitzar els resultats.

Cal deixar de banda la burocratització, en augment, de la tasca docent, erradicar la submissió de les treballadores que perpetua el decret de plantilles, acabar amb la competició entre centres promoguda pel decret d’autonomia de centres. Cal centrar-nos en la tasca docent com a via directa del procés d’ensenyament-aprenentatge, donant valor al col·lectiu docent que hi treballa dia rere dia als centres.

CGT Ensenyament, maig 2023