La selecció a dit i la pèrdua de democràcia: altres formes d’imposar el silenci

esquerda_a_dit.pdfLes denúncies a docents del Palau, de la Seu d’Urgell i l’assenyalament al professorat de l’escola pública catalana té una clara voluntat de condicionar la pràctica docent. I de limitar o silenciar els debats a les aules, sobretot pel que fa a qüestions relacionades amb el desenvolupament de l’esperit crític.

Aquesta extensió de la por entre el nostre col·lectiu ha vingut facilitada per la LEC i els seus decrets, en particular els de plantilles i direccions. La por a parlar i a expressar discrepàncies, sobretot pel que fa a qüestions laborals i organitzatives, va arribar als centres de la mà de la mateixa LEC.

Increment de l’arbitrarietat a les adjudicacions provisionals

La creixent jerarquització i selecció a dit del personal docent fa que la permanència o no als seus llocs de treball depengui de la voluntat de la direcció, que alhora depèn de la voluntat del Departament, és en si mateix un condicionant cap a la nostra tasca docent. Depenent d’en mans de qui està la direcció o el Departament aquests condicionants es fan més o menys evidents i es tradueixen en unes o altres pressions o imposicions. El Departament d’Ensenyament no ha deixat mai d’estar en mans dels qui han escanyat l’educació pública en benefici de la privada i dels qui tenen la voluntat d’aprofundir en la privatització també pel que fa a forma de gestió i organització dels centres públics.

Tot i el 155, aquests darrers mesos el Departament sí que ha estat treballant per augmentar considerablement el nombre de llocs de treball escollits a dit per la direcció dels centres en detriment de les places per mèrits i antiguitat. A més d’augmentar el nombre de places perfilades, s’ha publicat la llista amb centenars de llocs de treball que seran adjudicats per entrevista i que poden ser per a places perfilades, per a qualsevol plaça de Centres de Màxima Complexitat o per les de Secundària de Matemàtiques i Llengües Catalana i Castellana a les quals poden optar per al pròxim curs docents de primària.

Porta oberta a la discriminació

La selecció a dit del personal docent obre la porta a la discriminació. No és casual que a l’escola privada el percentatge d’homes en relació al de dones sigui molt més elevat que a la pública. Se’ns podrà dir que la majoria de direccions no farà servir criteris discriminatoris en la confecció de plantilles, però no se’ns pot negar que l’actual normativa deixa la porta oberta a qui vulgui fer-ho. La línia entre la discriminació per criteris pedagògics i la discriminació per altres criteris és molt prima. L’argument de “no s’ajusta al perfil” es pot fer servir per treure dels centres a qui qüestioni plantejaments i decisions de la direcció o a qui faci les classes d’una forma que no agradi, que no necessàriament vol dir pitjor. Les persones que entren a dit a un centre saben que estan condicionades al vistiplau d’una o unes poques persones per continuar-hi. Per tant, parlem d’un sistema de confecció de plantilles que es pot fer servir per silenciar l’esperit crític, tant als claustres com a les aules.

No és estabilitat, és rivalitat entre companys/es

Se’ns ha venut la idea que aquesta forma de selecció del personal permet una major estabilitat de les plantilles. Però el cert és que dependre de la voluntat d’una persona suposa molta més inestabilitat que tenir un dret adquirit per raons d’antiguitat. Potser alguns companys i companyes que faci pocs anys que treballen pensen que aquest mecanisme els pot afavorir, però a mitjà termini també se’ls girarà en contra, ja que, de la mateixa manera que ara poden desplaçar persones que tenen més antiguitat, els podran desplaçar a ells/es en qualsevol moment i per molts cursos que treballin no tindran cap garantia d’estabilitat. I no oblidem que d’un curs a l’altre la direcció pot canviar les preferències o el Departament pot canviar la direcció.

Aquest mecanisme genera rivalitat entre companys/es i aquesta pot ser aprofitada pel Departament o la direcció que pot escollir a qui faci més hores, a qui es queixi menys, a qui renunciï a permisos als quals té dret, etc. És un sistema idoni per mantenir o aprofundir en la precarietat i en les retallades atès que és dissuasiu també pel que fa a la crítica i la protesta. El que individualment pot ser vist com una garantia immediata d’estabilitat en el teu centre, et converteix, pel mateix criteri, en una persona rebutjada en qualsevol altre. Cal tenir una visió col·lectiva per afrontar el problema.

Una trampa per a les mateixes direccions

La selecció a dit de cada cop més part del personal docent no ha vingut sola. La LEC pretén implantar un canvi en el perfil de les direccions que passa per la forma d’accedir i mantenir el càrrec, ara en mans de l’Administració, i també per les funcions recollides al Decret de direccions i que són exercir de “cap de personal i de representant de l’Administració en el centre”, “Designar els òrgans unipersonals de coordinació, assignar-los responsabilitats específiques i proposar l’assignació dels complements retributius corresponents”, “Resoldre sobre les faltes d’assistència i de puntualitat no justificades de tot el personal del centre” o “Tenir la potestat disciplinària en relació amb les faltes lleus”, entre d’altres.

Els i les directores han estat sempre companys i companyes i esperem que, tot i els canvis normatius ho segueixin sent i que en siguin conscients amb tot el que això implica. En els pocs anys que portem desenvolupament de la LEC hem vist direccions posades a dit per l’administració que han estat desplaçades per la mateixa administració sense haver complert ni un sol mandat. És el mateix criteri que amb el personal provisional i interí: quan la continuïtat al càrrec depèn d’una o unes poques persones (en aquest cas l’administració) no hi ha estabilitat, ni llibertat en l’exercici de les funcions.

També és un atac a la qualitat educativa

Els fonaments dels Decrets de Plantilles i direccions de la LEC, si bé han estat novetat al sistema educatiu públic (i no oblidem que han inspirat la mateixa LOMCE), no són cap invent. Són els mateixos que fan servir els centres privats i alguns sistemes educatius en altres països amb resultats coneguts: segregació, desigualtats i competitivitat entre treballadores i entre centres. A aquests decrets es sumen altres com el d’autonomia de centres (que precisament els fa més dependents que autònoms) i el d’avaluacions (com les proves de competències) que implementen mesures que van en aquesta mateixa línia privatitzadora i segregadora.

Els projectes educatius han de comptar amb la complicitat i participació de qui els desenvolupa i això xoca amb els projectes imposats des de dalt. I per a ser estables han d’anar més enllà de persones i càrrecs concrets i, per tant, han d’estar dissenyats, avaluats i actualitzats col·lectivament. I això també passa per recuperar la democràcia als centres.

Cal recuperar la democràcia als centres

Per evitar la imposició del silenci (vingui d’on vingui) per les nostres condicions laborals i per la qualitat i de l’educació pública és fonamental recuperar la democràcia als centres. Des de CGT Ensenyament fem una crida:

  • Als i a les docents: a mantenir l’esperit crític tant a les aules com als claustres i reunions, a no callar davant les imposicions, a defensar obertament els drets i a fer assemblees de treballadores als centres a les quals ens podeu convidar si així ho desitgeu.
  • Als equips directius: a mantenir criteris equitatius en la selecció del personal, a respectar els drets dels i les treballadores (permisos, reduccions de jornada, etc.) i a no fer cap discriminació per l’exercici d’aquests, a impulsar o almenys a permetre el debat i a decidir col·lectivament allò que afecta el conjunt del centre tant pel que fa a qüestions pedagògiques com laborals.
  • Al conjunt dels i de les treballadores: a fer assemblees i participar de les assemblees de zona per debatre sobre els perills que suposa la pèrdua de democràcia i la gestió privada dels centres públics i a impulsar mobilitzacions per aturar els Decrets de plantilles i Direccions i exigir la derogació de la LEC a més de la reversió de totes les retallades que encara patim.

“Si camines sola potser aniràs més ràpid, si caminem juntes arribarem més lluny.”

esquerda.png