Una mestra monomarental de Tarragona que compta amb el suport de CGT Ensenyament, guanya la sentència on se li reconeix el dret al permís parental
La denúncia, interposada per la mestra amb el suport del sindicat CGT Ensenyament, i que ha estat portada pel Col·lectiu Ronda, ha acabat de forma favorable cap a la demandant, amb una sentència que reconeix que el permís de paternitat de la mare monomarental ha de ser el mateix que si es tractés d’una família biparental
Des de CGT Ensenyament celebrem la sentència emesa pel Jutjat del Contenciós Administratiu núm. 2 de Tarragona que reconeix a la mare monomarental Montse Veses Ferrer el dret de gaudi del permís de 32 setmanes per a la cura de la seva filla. I és que encara a dia d’avui, les mares monomarentals-la majoria de famílies monoparentals són, en realitat, mares monomarentals- estan discriminades del reconeixement d’un permís que només s’atorga a les famílies biparentals, i que contempla 16 setmanes per cada progenitor. En canvi, pujar un fill o filla sola està castigat amb una reducció del permís a 20 setmanes, un temps de cura que, alhora que a la mare, se li denega al fill o filla.
El sindicat s’ha posat a disposició de la Montse, així com d’altres afiliades en la mateixa situació, amb l’objectiu d’acabar amb aquesta injustícia. És un fet molt greu que existeixi una norma discriminatòria i allunyada de la realitat social de moltes dones que a més vulnera els drets de les filles i els fills quan no hi altre progenitor que la mare biològica.
CGT Ensenyament volem denunciar i assenyalar que el Departament d’Educació no aposti per donar suport a polítiques igualitàries cap a les seves treballadores, especialment tractant-se d’un col·lectiu altament feminitzat. I és que la Montse va iniciar aquest procés sol·licitant el permís que li pertocava de 16 setmanes i el de les altres 16, que li pertocarien si el seu nucli familiar fos biparental. L’administració li va denegar aquesta sol·licitud al·legant qüestions normatives, ja que la Seguretat Social només paga 20 setmanes en nuclis monomarentals. Per la CGT, aquesta no és una resposta vàlida, quan la normativa avala una discriminació, el que calen són polítiques valentes perquè les proclames feministes i de conciliació familiar es converteixin en fets.
Davant la negativa Departament d’Educació, la Montse ha hagut de recórrer a la justícia, que li ha donat la raó, encara que no es tracti d’una sentència ferma. Ara veurem realment quina és l’aposta del Departament d’Educació, si recórrer la sentència i perpetuar la discriminació o triar l’opció que ja han començat altres administracions. Un exemple clar és el de l’Ajuntament de Barcelona, que des del 2017 té inclòs el reconeixement del permís per a les mares monomarentals en el seu conveni regulador i n’assumeix els costos. Aquesta opció seria perfectament assumible per Educació. És evident que cal treballar perquè el permís s’acabi assumint per la seguretat social, però mentres això no passa, posar-s’hi de perfil i perpetuar aquesta discriminació no és una opció vàlida.
Actualment, des del sindicat s’està donant suport a altres denúncies que esperem també acabin en sentències favorables. Alhora, animem a les mares monomarentals a posar-se en contacte amb CGT Ensenyament per tal d’organitzar-se per aconseguir el canvi normatiu necessari per no haver de recórrer a la justícia perquè se’ls reconegui un dret que s’hauria de poder gaudir per defecte.
Descarregar el comunicat en PDF