Més enllà del que facin la resta de sindicats de la mesa, la CGT creiem necessari explicar les raons que ens han dut a no signar l’acord amb el Departament d’Educació, la valoració política del moment actual i les oportunitats que s’obren.
La CGT porta des de la primera mesa de negociació – abans de Nadal – alertant que la proposta del departament és del tot insuficient, i després de les suposades negociacions, on el departament no ha modificat quasi ni una coma de la seva proposta inicial, ho segueixen sent. Ara bé, per què creiem que no és positiu per a les treballadores signar ara?
Arran dels resultats PISA, l’educació s’ha posat al mig del debat mediàtic i pressupostari, fet que pressiona al Departament per aconseguir visibilitzar un acord amb els sindicats per fer veure que està revertint retallades i aplicant mesures per millorar la situació de fracàs que l’informe ha publicat. Signar ara, és reforçar la posició del Departament i debilitar la posició sindical, que denuncia que amb aquest acord difícilment millorarem l’estat de l’educació a Catalunya, i ja hem comprovat que, la política del peix al cove debilita futures demandes.
Aquest acord, a més, està condicionat per l’aprovació de pressupostos, malgrat que des de l’inici de curs, el govern ha expressat reiteradament la dificultat perquè s’aprovin.
L’educació no pot ser una moneda de canvi, les millores – o les suposades millores – en les condicions laborals de les treballadores de l’educació no s’han d’utilitzar com a xantatge per l’aprovació d’uns pressupostos autonòmics. L’educació té partida pressupostària pròpia, i queda clar, que per aquest govern no és prioritària, perquè la inversió en educació (com a mínim, el 6 % que ve marcat per la seva pròpia llei, la LEC) s’ha de fer amb independència a l’aprovació o no d’uns pressupostos.
L’educació és un dret. ERC i PSC han dit públicament que volen incrementar els pressupostos en un 9 i un 10 % respectivament, signar un acord amb unes demandes que requereixen molt menys dels diners que hi haurà disponibles no és estratègic, i menys quan no s’especifica en què aniran destinades aquestes partides pressupostàries, que sovint, van a parar en mans d’empreses privades (com per exemple, totes aquelles empreses del lleure que s’encarreguen de les extraescolars) o potser s’acaben destinant a enfortir el concert amb les escoles privades o comprant més pantalles d’última generació; fent cas omís de totes aquelles demandes que fa la comunitat educativa respecte a la manca de recursos i a on han d’anar a parar els diners.
Som les treballadores de l’educació, els estudiants i les famílies les que patim dia a dia les conseqüències del mal govern i les polítiques neoliberals: manca de docents amb substitucions que fa mesos que no són cobertes, una llei d’inclusió que ha arribat sense els recursos necessaris, una FP cada vegada més privatitzada i de difícil accés, segregació escolar, absència de democràcia als centres, i un llarg etcètera.
CGT Ensenyament, defensem fermament, que la clau de volta per a poder fer front les polítiques neoliberals del Departament i del Govern és l’organització de les treballadores, conjuntament amb les famílies i estudiants. És per això, que no defallirem en organitzar una resposta col·lectiva per protegir l’educació pública davant dels atacs constants que la pretenen desmantellar. Aquesta resposta ha de ser de base, ens hem d’organitzar a cada centre, a cada poble i a cada ciutat.
La CGT és un sindicat conformat per treballadors i treballadores que lluitaran fins a aconseguir l’educació pública que ens mereixem.