Més beneficis als concerts educatius amb el decret d’admissió d’alumnes
Amb el decret d’admissió d’alumnes aprovat fa uns dies pel Conseller Bargalló s’incrementen els ingressos als centres privats que ja gaudeixen de la concessió de concerts, a costa de les arques públiques.
Amb la suposada pretensió de corregir els problemes que el Síndic recollia en el «Pacte contra la segregació a Catalunya» per fer front a la pobresa entre l’alumnat, el Departament d’Educació «premiarà» aquells centres concertats que acollin almenys un 10% d’alumnat amb necessitats.
La previsió de la despesa significa la inversió d’uns 162 M d’euros dels quals 70 M aniran a centres privats concertats. Els quals no representen més del 32% dels centres a Catalunya mentre que la quantitat que se’ls adjudica seria més del 43%. Una distribució que contribueix a augmentar encara més la fractura social si tenim en compte a més que la gran majoria (més de 2/3) de nenes i nenes amb dificultats socioeconòmiques estan integrats a la xarxa pública. Ni les intencions de transparència i control en la distribució de nenes i nens amb mancances socioeconòmiques durant la preinscripció, ni el paper de les comissions d’admissió d’alumnes durant el curs, han evitat la discriminació i els filtres fraudulents que els centres concertats han posat en pràctica per la selecció de l’alumnat.
Cal afegir que els períodes de crisi, l’actual pandèmia i l’anterior crisi econòmica, recauen sempre a l’esquena dels sectors socials més desafavorits. Recordem que en aquest sentit mentre la privada concertada a partir del 2016 recuperava la dotació de concerts al nivell anterior a la crisi i iniciava un increment progressiu, els centres públics al 2017 encara arrossegaven les retallades de més del 20%, malgrat l’increment anual d’alumnat.
Les declaracions del conseller respecte a les limitacions a centres privats que segreguen per sexe no enganyen a ningú. El Departament d’Educació es manté amagat darrere la sentència del TSJC que anul·la la retirada de concerts a aquests tipus de centres (la majoria de l’OPUS), renunciant així a la seva responsabilitat política com a Administració pública per emprendre mecanismes jurídics i de pressió per fer-hi front.
Per CGT l’única manera d’aturar aquesta sagnia de fons públics a mans privades i d’evitar que els concerts educatius contribueixin a aprofundir la discriminació social, és el desmantellament progressiu dels concerts a centres privats, que alhora suposarà un creixement paral·lel cap a una única xarxa pública. Perquè l’educació és un bé comú i un dret universal que mai ha d’estar sotmès a criteris de mercat en benefici d’uns pocs.
CGT Ensenyament