Una jutgessa del contenciós administratiu de Tarragona obliga el Departament d’Educació a concedir la totalitat de 16 setmanes de permís a una mare monoparental per a la cura de la seva filla en les mateixes condicions que si es tractés d’una família biparental.
Una professora amb l’acompanyament de la CGT, podrà gaudir de 32 setmanes de permís per a destinar a la cura de la seva filla. Aquesta mesura, que serà d’obligat compliment per part del Departament d’Educació, ha estat dictada per la jutgessa del contenciós número dos de Tarragona, i obliga l’administració a atorgar les 16 setmanes a la mare monoparental de forma cautelar.
Els últims mesos, diverses mares de famílies monoparentals han guanyat sentències en primera instància que els reconeixen el seu dret com a treballadores i, subsidiàriament el dret de l’infant, a gaudir del mateix temps de permís per maternitat (i, per tant, de cura del nadó) del que disposen les famílies biparentals, és a dir 16 setmanes per la mare i 16 setmanes per al progenitor diferent de la mare biològica.
Aquestes sentències han estat impugnades sistemàticament pels serveis jurídics del Departament d’Educació, al·legant que la llei no els obliga a equiparar aquests drets. La normativa laboral recollida en el Text Refós de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (TREBEP) només reconeix gaudir a les mares de famílies monoparentals de quatre setmanes addicionals a les setze de què disposa com a mare biològica. Aquestes quatre setmanes corresponen al permís de paternitat anterior a la reforma del TREBEP. L’ampliació d’aquest permís vol garantir la corresponsabilitat de la cura dels infants al si d’una família biparental.
La reforma, per tant, ha deixat oblidades les famílies monoparentals, un error legislatiu que es podria resoldre amb voluntat política o, en absència d’aquesta, a través dels tribunals. Equiparar el dret de les mares de famílies monoparentals dins d’Educació podria ser fàcil, jurídicament ja tenim articulats que ho defensen. El Departament, en comptes d’adaptar la llei per acomplir les sentències judicials, el que fa és recórrer-les, limitant els drets de les seves treballadores i les cures que necessiten els nadons.
Malauradament, unes cautelars prèvies d’una mare, també acompanyada per CGT Ensenyament, van ser denegades després que el Departament d’Educació les recorregués. En aquest cas els arguments que va esgrimir la jutgessa eren retrògrads i estigmatitzadors, amb acusacions cap a la treballadora de no atenir-se a les conseqüències a l’hora de formar una família monoparental sabent quina és la legislació actual i les necessitats de criança que s’hi trobaria.
Dissortadament aquesta mare no podrà gaudir de les 12 setmanes que li resten fins a complir les 16 que reclamen totes les mares monoparentals, que malgrat la situació difícil en què es troben, decideixen plantar cara a aquest Departament d’Educació retrògrad, antifeminista i que maltracta les seves treballadores en comptes de legislar com és just.
Reconèixer aquest dret és una necessitat imperiosa per desempallegar-nos de les estructures caduques de la família patriarcal. També és una necessitat per tal de no conculcar els drets de les persones més vulnerables: en primer lloc, la de l’infant que tindrà menys temps de cures en funció del tipus de família on neixi; en segon lloc, els drets de la mare -i en alguns casos el pare- la treballadora que en comptes d’obtenir el suport i protecció de l’administració es veu desemparada, sola amb la responsabilitat de la criança i, a més a més, immersa en un procediment judicial contra la mateixa administració que hauria de vetllar pels seus drets.
Amb la sentència guanyada a Tarragona tornem a demostrar-li al conseller Cambray que tenim raó, que els drets de les treballadores s’han de respectar i en aquest cas el que ens estem jugant són els drets de les persones més vulnerables, que són els infants.
És realment preocupant veure la tendència del Conseller González-Cambray, que fa proclames feministes, però a l’hora d’aplicar polítiques s’alia amb els arguments més retrògrads i involutius, que fan judicis morals sobre les opcions de format familiar que tothom té dret a triar.
A més, acabem de saber a través de la publicació de El Crític que el Departament d’Educació ha cancel·lat el programa Coeduca’t i ha retirat els documents d’educació sexoafectiva del seu web després d’una campanya de VOX i una denúncia d’Abogados Cristianos. Retirar les referències a l’educació sexoafectiva representa un retrocés flagrant. Des de CGT posarem totes les eines per avançar cap a una educació feminista, que no limiti els drets de cap opció familiar ni sexoafectiva.