La situació en què es troben milers de docents després de la resolució del Concurs de Mèrits és de molta incertesa i desinformació, el que està provocant situacions greus d’estrès laboral preocupants. La manca de substitucions generalitzada als centres denota un augment de les baixes laborals de docents i la incapacitat d’un govern per actuar i plantejar solucions.
Prop de 16.000 persones amb més de 3 anys d’experiència han quedat fora del Concurs de Mèrits, el que suposa un 50% de les docents interines temporals en frau de llei (d’aquestes, unes 6000 docents amb més de 6 anys en abús de temporalitat.), estem parlant d’una proporció de 8 docents de cada un dels més de 2000 centres públics que hi ha a Catalunya (proporció de 3 docents de cada centre amb més de 6 anys treballats com a temporals).
Aquest procés, a més a més, està ple de clares irregularitats que s’hauran de resoldre amb respostes clares, al més aviat possible, als centenars de recursos d’alçada interposats per les excloses del Concurs de Mèrits:
- errades a tribunals: en molts casos s’han deixat de comptar expedients acadèmics, titulacions i experiència laboral aportades dins el termini i en la forma escaient…
- errades a l’aplicatiu: comptar puntuació d’expedient en quasi totes les especialitats presentades, menys a la que et pertocaria entrar; errades en la suma de l’experiència (de menys o de més, segons els casos…).
- hi ha funcionaris que han aconseguit places al mateix cos i no es podien presentar (d’altres administracions públiques o de Formació Professional, en què s’ha produït l’equiparació de cossos…).
A tot plegat, s’hi suma la pressió pel procés de les oposicions d’estabilització (14.238 places) al que aquestes companyes estan abocades per poder estabilitzar-se; el mateix problema es resol de 2 maneres diferents, sent el Concurs de Mèrits una solució tan sols per al 50% de les afectades. A 45 dies de la convocatòria, no es coneix la llista definitiva de persones admeses i excloses. El tema és seriós, els hi va la seva feina en aquest procediment.
Un altre afegit molt important: milers d’aquestes persones podrien estabilitzar-se per les renúncies de docents que han obtingut plaça a altres CCAA i també a Catalunya. Aquestes renúncies es poden produir fins a l’1 de setembre, les oposicions, ara mateix, estan previstes per iniciar-les al juliol.
Per a tot el que s’ha explicat anteriorment, amb la sèrie de catastròfiques situacions exposades, CGT Ensenyament demana a tot el govern, a funció pública i al Departament d’Educació, que es responsabilitzi del que està succeint i actuï en conseqüència de forma immediata:
- per la DA8 de la llei 20/2021 i el pacte de govern 10/2020, que funció pública i el Departament d’educació traspassin places al Concurs de Mèrits i estabilitzar, com a mínim, als milers de persones amb més de 6 anys d’antiguitat.
- Demanem que les oposicions es posposin de forma immediata al 1r trimestre del curs 2023-2024 fins que finalitzi tot el procediment del Concurs de Mèrits i per poder resoldre les renúncies de les places del Concurs de Mèrits a Catalunya, donant pas a l’estabilització de milers de docents que resten a les llistes d’espera.
- peticionem que es resolguin de manera prioritària tots els recursos d’alçada presentats per aspirants al Concurs de Mèrits davant les irregularitats descrites anteriorment i que en els casos on hi ha errades clares, es porti a terme la seva estabilització.
- el col·lectiu docent de la pública duu a terme una tasca exemplar de dedicació a l’alumnat i als centres malgrat totes les dificultats i totes les crítiques sense fonaments rebudes constantment.
- substitucions des del primer dia. Obertura immediata de les borses de substitucions perquè puguin afegir-se més persones. Nomenaments fins a 31 d’agost que doni estabilitat a docents substitutes i decideixin treballar-hi.
Es pot actuar, hi ha temps de posar-hi remei a tota la situació d’incertesa i pressió laboral viscuda per milers de persones ara mateix. Des de CGT demanem, partint del suport mutu tot passant per la gran tasca que durant anys porten desenvolupant aquestes persones, que es tingui en consideració a un col·lectiu al qual s’ha donat la raó, fins i tot s’ha creat una la llei (tot i que aquesta ha estat insuficient perquè ha resolt tan sols pel 50% de les persones afectades).
Per altra banda, davant dels acomiadaments per no superació dels processos, la situació de pagaments d’indemnitzacions i de denúncies als jutjats seran molt elevades.
Empatitzar amb un problema en què es troba aquest col·lectiu, cuidar-lo, guarir a les docents catalanes davant la pressió continuada, hauria de ser una prioritat per aquest govern que s’autonomena d’esquerres. Per tot plegat, és necessari:
- Un reconeixement immediat per part del govern català, així com del Parlament a la tasca desenvolupada per docents i personal d’atenció educativa per tota la tasca duta a terme i aturar de manera immediata tots els plantejaments privatitzadors i neoliberals.
- Permetre la Jornada Contínua com a modalitat horària davant el canvi climàtic i les situacions de calor extrem que es viuen als centres, cada vegada més temps.
- Derogació immediata del Decret de Plantilles, donat que ja és més evident que no ha fet millorar per a res el funcionament als centres educatius públics, sinó tot el contrari. Propicia l’amiguisme i la pèrdua de democràcia als centres (davant l’amenaça constant de pèrdua de la feina),
- Dotar de recursos i personal suficient. Fita del 6% a l’educació pública com marca la LEC (2009), després de 14 anys. Com a mínim duplicar el finançament actual de forma immediata a la: retorn al 6é estadi de forma retroactiva.
- Substitucions des del 1r dia, nomenaments de substitucions fins a 31 d’agost i obertura continuada de la borsa. Cal vetllar per reduir la precarietat i la manca de docents als centres públics.
- Deixar d’exigir i demanar constantment canvis curriculars, formacions i supervisió contínues als centres,
- Revertir la crítica negativa i tergiversació pública i continuada de la tasca docent a tot un col·lectiu per part de governants per desmuntar tot un sistema públic que SÍ funciona amb una finalitat clara de privatització per la seva part. La tasca quotidiana realitzada per desenes de milers de docents és exemplar a Catalunya i manté els centres públics amb un alt nivell, però amb uns dels percentatges en recursos educatius més baixos de tota la Unió Europea. Amb el sou més baix de totes les CCAA de l’estat espanyol.
La situació necessita una presa de decisions properes a les treballadores públiques, perquè d’una altra manera, es podria entendre que, pot ser, la intenció és que el sistema educatiu públic no funcioni per la manca de recursos i el malestar creat entre les seves treballadores. I d’aquesta manera, poder privatitzar-lo, encara més, com han fet amb la sanitat pública.
CGT Ensenyament, 17 de maig del 2023