Entenem que els centres educatius són espais de comunicació i d’intercanvi. Espais de informació i de realització de processos intel.lectualsi socials tant personals com col.lectius. D’intercanvi cultural.
S’hi afavoreix la construcció personal en diferents dimensions (personalitat, caràcter, relació amb les altres persones, recursos… i una visió del món)
Els infants i joves hi han d’estar protegits per a poder dur aquests processos amb els ritmes i calma necessaris. I s’hi han de sentir amb seguretat. En aquest sentit, la pràctica democràtica de la convivència és essencial.
La radicalització de la pròpia imatge pot ser un indicador durant l’adolescència, que un alumne concret o un grup, estan aprenent a gestionar els conflicte d’identitats . En aquest sentit el fet que en el centre es valori la cultura de cadascú a un nivell similar a la dels altres és important.
Podem criticar que des de l’ensenyament hem tractat a unes cultures de forma preeminent i que n’hem menyspreat d’altres. I des de l’administració no s’ha potenciat ni treballat l’actitud intercultural com caldria.
Recentment el departament d’ensenyament, conjuntament amb el dept d’interor han publicat un protocol per a la detecció i prevenció de la radicalització islàmica en els centres educatius (PRODERAI).
Està clar que es dóna importància a la detecció de la radicalització (quan algú és massa diferent o es nega a assumir alguns trets culturals). I de forma discriminada posant l’atenció en creences diferents o en el mateix color de la pell. En especial es dona importància a la radicalització islàmica, fins al punt que els cossos policials fan formacions per tal de detectar possibles casos (en base a indicadors dubtosos). Aquests casos d’infants i joves sota sospita i detectades als centres escolars haurien de ser comunicats a la policia.Aquest extrem l’hem comprovat a la pràctica, tot i que en el protocol de prevenció i detecció ja s’hi insinua.
Els detalls d’aquesta formació no són públics.
Creiem que qualsevol cas de patiment que pugui afectar al nostre alumnat cal tractar-la des de la vessant educativa, en primer lloc, i demanant l’assistència necessària als serveis sanitaris o de benestar social si s’escau (els quals també necessiten de més recursos).
Tractar els casos barrejant els criteris policials i els escolars pot comportar desviacions ideològiques i provocar vulnerabilitat en moltes persones.
Els centres educatius públics es preocupen que tothom estigui atès i de detectar qualsevol problemàtica (violència de gènere, desatencions familiars, manca d’expectatives…). I deriven els casos que consideren oportuns.
No ens cal una perspectiva policial i menys, centrada en “el radicalisme islàmic”.
I SÍ QUE ENS CAL :
- Garantir la inclusió i el desenvolupament social digne de les persones migrades a Catalunya, dels que ja hi són i dels que han de venir.
- Comprometre’s a aplicar mesures contra el racisme, la xenofòbia, la LGTBIfòbia i la violència masclista.
- Tenir consciència que el racisme islamòfob actual es reprodueix a través dels discursos que abracen temes com el terrorisme, els drets de les dones, la laïcitat, i els drets humans, entre altres. Per tant cal que els trèiem de l’àmbit educatiu, introduint conceptes de solidaritat, respecte mutu, inclusió, i interculturalitat.
En conseqüència la CGT rebutja la presència policial en la formació als centres i reivindica la millora de la inclusivitat, l’atenció a la diversitat i la interculturalitat.