Fa temps que des de CGT reclamem la figura d’una coordinadora de coeducació als centres educatius. L’any 2020 iniciàvem una campanya reclamant que aquesta figura fos prescriptiva i que recaigués en docents amb temps per exercir-la i òbviament cobrant-la.
Tres anys després semblava que ho havíem aconseguit, la conselleria d’educació anunciava a so de bombo i platerets i parafernàlies propagandístiques el nou càrrec de coordinació de coeducació, convivència i benestar de l’alumnat (COCOBE)
Les funcions d’aquest càrrec, però, no eren les que reclamàvem des de la CGT perquè la descripció d’aquestes són un totum revolutum que barreja el bullying i la convivència amb la coeducació. Al nostre entendre, són àmbits prou importants i extensos per a ser atesos de manera diferenciada. I aquesta última es mereix màxima atenció i concentra prou tasques com per un càrrec específic: revisió dels materials educatius amb perspectiva de gènere (aquesta tasca ingent pot suposar ja un curs sencer), promoció de la formació feminista als claustres, cerca de tallers contra les violències masclistes, les relacions tòxiques, l’amor romàntic, el patriarcat i un llarg etcètera.
Certament, el bullying i la convivència són dignes d’atenció, però barrejar-ho amb la coeducació suposa que aquesta, un cop més, quedi relegada a un segon pla i torni a ser paper mullat com ja denunciàvem el 2020.
Per desgràcia, però, aquesta crítica és fútil davant l’email i trucades rebudes per les direccions anunciant que no hi ha pressupost per cobrar el càrrec i que li han d’adjudicar a algú que ja en tingui un per no haver-lo de pagar. Aquí també s’han petat el pressupost, com amb la inclusiva, i se’l peten amb mesures electoralistes com els xecs escolars universals o les aules xupi guais que només serveixen d’aparador pel telediari nostre de tots els dies, amén. Per no parlar de la concertada…
Vergonya, ràbia, indignació, el Departament d’Educació ja ens té acostumades a autogestionar-nos aquestes emocions. Toca doncs socialitzar-les i plantar-se.
Ja fa temps que els governs responsabilitzen l’escola per solucionar tots els mals de la societat, quan el problema és l’organització social en el marc d’un capitalisme desbocat i patriarcal. Així i tot, les i els docents assumim el repte i creiem que l’escola ha de ser motor del canvi i ens hi deixem la pell dia a dia en intentar-ho. Però ja estem molt fartes que ens prenguin el pèl.
La qüestió de la coordinació COCOBE és només la punta de l’iceberg de la privatització del model de gestió dels centres educatius i la deixadesa de funcions del Departament d’Educació des que, amb el desplegament del decret d’autonomia de centres, es deixa a criteri de les direccions l’adjudicació de càrrecs i hores de reducció lectiva. Des de CGT reclamem que les coordinacions, les hores de reducció lectiva i el cobrament dels càrrecs siguin prescriptius i regulats des de l’administració educativa que és a qui pertoca vetllar per la bona organització dels centres.
Per això fem una crida a docents i equips directius a dir prou i negar-se a treballar gratuïtament i a costa de la nostra salut física i mental.
Inclusió, sí
COCOBE, sí
Però amb recursos i professionals expertes en la matèria. I amb dotació horària i remuneració.
PROU EXPLOTACIÓ I TREBALL GRATIS.