BALANÇ de 4 ANYS DE LLUITA – 2019-2022

Ens hem organitzat i enfrontat a les imposicions neoliberals a l’educació

A CGT  Ensenyament creiem fermament que la lluita està al carrer i per això hem estat al capdavant de les mobilitzacions, hem treballat per iniciar la cooperació, el suport mutu, l’organització i la lluita. 

Durant aquests 4 anys el desgast al qual ha estat sotmès el personal educatiu i docent per part del Departament d’Educació i els dirigents polítics de la Generalitat, ha estat devastador. Encara avui, continua una pressió exagerada d’ençà que la pandèmia de la COVID-19 va fer trontollar el sistema, amb l’afegit de les retallades més salvatges de fa deu anys. El Departament d’Educació no ha facilitat ni ofert cap reversió, ni en Josep Bargalló, en el seu moment, ni ara en Gonzàlez-Cambray.

Cal remarcar  la lluita de les treballadores interines, a les que CGT ha donat suport des del primer moment, aconseguint esdevenir protagonistes en la lluita per la seva estabilitat laboral. Fruit de la lluita als carrers, s’ha aconseguit modificar  una llei com l’ICETAZO (Llei 2020/21), i s’han posat sobre la taula uns processos d’estabilització que contemplen un concurs de mèrits, impensable fins al moment, com sempre hem defensat des de CGT. Som conscients, però, que encara queda lluita fins que es  garanteixi l’estabilitat de TOTES les interines en frau de llei per abús de temporalitat.

Des de CGT Ensenyament seguirem amb l’organització de base i assembleària, combativa i de classe per fer front a aquest sistema neoliberal que es vol apropiar, amb la complicitat dels governants, de les estructures i serveis públics bàsics per posar-los en mans privades.  Continuem lluitant per revertir-ho, juntes ho aconseguirem!

2019 – 2021  Confinament i COVID: l’evidència de les salvatges retallades en plena pandèmia i la seva repercussió

Acabant  el curs 2019-2020, la Plataforma Aturem la Llei Aragonès va assolir la seva fita: frenar la deriva privatitzadora encapçalada per un govern que s’autonomena d’esquerres. I ha estat també gràcies a la CGT. Però encara  continuem en aquesta contenció privatitzadora: continuen les mesures descarades de retallar els serveis públics, per exemple, amb la  irrupció d’empreses externes al sector social o amb canvis d’horaris i calendari  als centres educatius, tot excloent la possibilitat de la jornada contínua per complicar la conciliació familiar, amb la imposició de la necessitat de l’educació no formal, la reducció de línies als centres públics, la massificació a les aules, etc.

Les retallades en plena pandèmia i confinament evidencien la necessitat d’una altra política educativa, lluny de l’actual infravaloració que pateix l’educació pública 

Si en plena pandèmia mundial el govern de la Generalitat no va destinar tots els recursos disponibles a #SalutPública i #EducacióPública, queda clar que no les considera prioritàries.

El Departament va ignorar conscientment el Covid per tal d’estalviar-se contractacions amb vacant de tot el curs 20-21, i no va ser fins a setembre que es van incorporar docents amb comptagotes, fet que va provocar que a molts centres es comencés el curs amb  25 o més alumnes a primària i amb 30 o més a secundària, fent impossible la distància de seguretat que tant demanaven els governs en altres contextos. En altres, en canvi, es va començar amb una ràtio de 20 a canvi d’eliminar desdoblaments, reforços i en definitiva, reduir encara més els ja insuficients recursos d’atenció a la diversitat i a les necessitats educatives especials. Es confirma, així, la poca voluntat del Departament en mantenir la qualitat educativa i el desinterès en convertir els centres en alguna cosa més que un mer aparcament.

Per això vam anar a la VAGA el 9 i el 15 OCT-2020: PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT I SEGURA – “ATUREM ELS CENTRES ARA PER NO HAVER DE TANCAR-LOS DURANT TOT EL CURS”. CGT va convocar dues jornades de vaga el 9 i 15 d’octubre per la manca d’inversió i una actuació irresponsable i improvisada per part del Departament d’Educació durant la pandèmia.

2020 – 2022 Abús de temporalitat, INTERINES i treballadores temporals, #QuiTreballaEsQueda

La temporalitat de les contractacions ha de ser com a molt de tres anys segons la Directiva 99/70/CE: Acord marc sobre el treball de duració determinada i l’Estatut Bàsic dels Empleats Públics de l’Estat espanyol (EBEP).  Aquestes normatives s’han estat  incomplint des de fa més de 20 anys amb desenes de milers d’interines que pateixen abús de temporalitat. Per tot això, CGT Ensenyament volem aconseguir l’estabilitat real de les interines i ho estem aconseguint, capgirant el pla que tenien, donant la raó a la lluita dels col·lectius de temporals davant el greu problema encara vigent.

Tant el govern com els sindicats CSIF, UGT i CCOO van posar  en marxa el RD 14/2021, l’Icetazo, que defensava l’accés amb oposicions ordinàries, fent fora de la borsa amb una indemnització per acomiadament procedent irrisòria  per a totes aquelles interines que no les superessin. No contemplava convocar el concurs de mèrits (tal i com permet l’article 61.6 de l’EBEP) que sempre hem reclamat des de CGT Ensenyament i que finalment s’ha aconseguit.  Esquerda interines 2021 –  Esquerda Icetazo.

Ara bé, des de CGT Ensenyament hem denunciat que en aquest concurs de mèrits la puntuació de l’experiència laboral és només el 47% de la baremació total. Des del primer moment hem demanat que l’experiència sigui com a mínim d’un 90% tal i com vam fer arribar amb una PROPOSTA al Ministerio de Educación amb relació a la baremació del RD 270/2022 , en la línia del que aconsella el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública. Exigim també que es convoquin per via de concurs de mèrits totes les places vacants d’abans del 31/12/2019. Per tot això, CGT a nivell estatal va portar a terme la IMPUGNACIÓ del RD 270/2022 per aconseguir augmentar la garantia d’estabilitat de les docents que es troben en abús de temporalitat.

Sabem que la via legal té limitacions i que és necessari visibilitzar l’engany i portar la lluita al carrer, on les protagonistes són les treballadores en #AbúsDeTemporalitat. En aquesta línia, ens hem deixat la veu i les forces per la mobilització interina:

Aquesta lluita conjunta va aconseguir modificar el RD 14/2021 per a què la posterior Llei 20/2021 inclogués el concurs de mèrits com a via  prioritària d’accés a la funció pública. I a Catalunya s’arriben a 12.800 places per aquesta via.

La lluita interina també és la lluita per tornar la democràcia als centres, malmesa pel decret de plantilles i el decret de direccions. El decret de plantilles, que possibilita la creació de places perfilades i eleccions a dit de treballadores per part de les direccions propicia una jerarquització que denunciem i cal erradicar d’immediat. Per això, també hem iniciat els tràmits per a la IMPUGNACIÓ DE LES ADJUDICACIONS D’ESTIU, juntament amb la pressió al carrer, per TOMBAR EL DECRET DE PLANTILLES. Impugnació Adjudicacions estiu 

VAGUES 2022. Vagues històriques i unitàries: 5 dies de març i 4 dies de maig/juny.

No són, no són 5 dies de vacances i són i són 10 anys de retallades!

Més fotos de manis i dies vaga 

Estem fartes de la manipulació i de l’engany de les polítiques educatives, de veure com passen els cursos sense la reversió de les retallades del 2010; fartes d’una gestió de la COVID-19 amb recursos insuficients, protocols canviants i de legitimitat dubtosa; fartes de maniobres per no assumir la responsabilitat d’estabilitzar les treballadores en abús de temporalitat; fartes de la manca de coratge per defensar el model d’immersió lingüística. Fartes de lleis i decrets que incentiven la jerarquia i el despotisme als centres. Fartes del neoliberalisme educatiu embolcallat amb l’autonomia de centres. Fartes de la segregació escolar que empara el model de la doble xarxa pública-concertada. Constatem que la participació i el diàleg són un pur simulacre i les mesures que es publiciten són d’un cinisme vergonyós. Es vol amagar el deteriorament de l’educació pública: una disminució dels nivells reals d’assoliment de l’alumnat, amb una segregació i pèrdua d’igualtat d’oportunitats evident que van acompanyades de l’empitjorament de les condicions laborals de les treballadores. Ras i curt: se’ns pixen a sobre i ens diuen que plou.

Des del mes de febrer, quan Gonzàlez-Cambray anunciava mesures de manera unilateral, entre les quals s’incloïa l’avançament de l’inici de curs, el Departament dedicava totes les seves forces mediàtiques a desacreditar la protesta docent i sindical. No té pas l’efecte esperat, el conseller té en contra tota la comunitat educativa que dona suport al col·lectiu de treballadores de l’educació. Aquesta manipulació mediàtica del conseller, massa evident, no podia amagar l’autoritarisme de González-Cambray en cadascun dels seus anuncis. 

L’escola és un àmbit privilegiat per lluitar contra la precarietat present i futura de la classe treballadora. Sense defallir, continuem organitzades i reclamant el que és just per a la defensa dels serveis públics i de l’escola pública: molts més recursos i finançament, EXIGIM el 6% que marca la LEC –  ELS DINERS PÚBLICS a l‘ESCOLA PÚBLICA,  prou segregació i prou privatització de l’educació pública – Privació de la conciliació familiar – Prohibició de la Jornada contínua vs Jornada partida – Fora bancs i empreses privades de les nostres escoles – Aturem la Bofill i els seus projectes neoliberals:  Edu360, Magnet, Passaport EduNauta, Educació a l’hora  – Estabilitat laboral per a docents, PAE i vetlladores – Recursos necessaris per a  l’educació inclusiva.

I encara hi continuem, i amb més força. Ho vam dir a final del curs passat i ho continuem dient a l’inici del present: estem davant un moment determinant que ha de marcar la recuperació de la nostra dignitat com a treballadores i en camí cap a una qualitat real de l’educació pública.

LLUITA FEMINISTA. 8M. VAGUES FEMINISTES

Des de CGT denunciem que la vida a les aules mai ha estat aliena a l’estructura patriarcal a la que estem immerses, i és a les dones a qui han afectat amb més bel·ligerància les  retallades que van començar fa deu anys amb l’excusa de la crisi econòmica i les polítiques generades per la crisi COVID: AMB LA COVID, LES DONES PAGUEM ELS PLATS TRENCATS. Estem assistint al desmantellament de l’educació pública amb un atac sense precedents a les docents i a la comunitat educativa en general. Més del 70% del col·lectiu docent som dones. El maltracte envers les dones s’evidencia de manera escabrosa i perversa, coneixent el percentatge de temporalitat entre docents de la pública del 45,6%, gairebé 6 vegades més del que marca la normativa, afectant majoritàriament al col·lectiu femení. Exigim l’estabilització laboral de tot el conjunt de persones treballadores dels sectors públics.

El Decret de Plantilles, el de direccions i el d’autonomia de centres perpetuen uns processos de selecció i permanència als centres  injustos, subjectius i desiguals, que s’apropen més a les pràctiques de la privada, allunyant-se del que hauria de ser un procés d’una administració pública. En aquest sentit, les dones embarassades són les que se n’emporten la pitjor part, permetent que puguin ser apartades tot deixant-les de reclamar o no seleccionant-les a les places perfilades. CGT a nivell estatal guanya dos sentències que reconeixen que dues mares monomarentals puguin gaudir d’una ampliació del permís de maternitat donat que l’infant no pot ser discriminat per la situació del/s  seu/s progenitor/s  

FP: MODIFICACIONS CURRICULARS, PRIVATITZACIÓ I MASSIFICACIÓ A LES AULES!

Denunciem la precarització i la privatització que s’està portant a terme amb la Formació Professional. Hi ha massificació a les aules i és imperdonable que, davant la demanda d’estudis postobligatoris d’FP, un número molt elevat d’alumnat es quedi sense plaça als centre públics, sense que se n’augmentin línies, ni s’obrin els centres públics necessaris, ni es destinin els recursos suficients.  Una major provisió de professorat a l’FP és una condició irrenunciable per al desenvolupament efectiu de l’FP, tant a nivell laboral docent, com formativament per a l’alumnat.

Al llarg del curs  2020/2021 i encara avui dia, CGT Ensenyament  denuncia  la manca de transparència per part del Departament i com aquesta esdevé sistemàtica, fins al punt d’iniciar processos il·legals com publicar unes orientacions curriculars de l’FP que normativament no estaven aprovades i, a més, fetes a l’esquena de docents i alumnat. Igualment sospitosa és la urgència amb què el Departament ha actuat per accelerar l’aplicació d’una ordenació curricular, rebutjada per la comunitat educativa i els sindicats, ja que està pensada per afavorir mà d’obra barata a les empreses, i alhora provocant més precarització i acomiadaments del professorat. 

Defensem la NO obligatorietat de l’FP DUAL, aquesta  simplement busca substituir treballadores a les empreses per alumnat en pràctiques, promovent mà d’obra barata destinada a augmentar els beneficis empresarials en detriment del coneixement i la vida de les nostres joves.

CGT Ensenyament ens oposem a la desinversió i al malbaratament de recursos que suposa l’externalització de la formació professional, defensem una FP pública i de qualitat que disposi dels mitjans necessaris per al seu propòsit. 

També exigim l’equiparació REAL i efectiva, de forma  immediata, dels cossos de Professorat Tècnic i el de Secundària, amb efectes retroactius de la diferència salarial des de l’aprovació de la llei que ho regula (Ley Orgánica 3/2022, de 31 de març).

29G: Manifestacions per la derogació real de la Reforma Laboral

Els sindicats de la Taula Sindical de Catalunya (CGT, IAC, CNT, Cobas, COS, Solidaritat Obrera) amb les entitats i moviments socials que hi donaren suport, vam fer un pas endavant contra la lògica miserable de la submissió. El dissabte 29 de gener vem sortir  al carrer a assenyalar als partits polítics i sindicats del règim hipòcrita que enganyava la població dient una cosa i fent-ne la contrària. CALIA DIR PROU! No ens empassem el verí de la falsa derogació!

MÉS IMMERSIÓ I MENYS SEGREGACIÓ

El curs 2021-22 també vam haver de defensar l’ús del català com a única llengua vehicular als centres educatius públics de Catalunya. El govern deixa els docents sols i sense suport davant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obligava que els centres ofertessin el 25% de matèries no lingüístiques en castellà. Davant aquest fet, el Departament es va mostrar immòbil i ineficaç i per això, conjuntament amb altres (COS, SEPC, Intersindical i USTEC) vam crear la PLATAFORMA PÚBLICA I EN CATALÀ, per defensar la nostra llengua a les aules i el sistema d’immersió lingüística. 

Davant de l’atac a la llengua catalana, la CGT Ensenyament vam donar suport a la vaga del 23 de març i vam convocar la manifestació del 2 d’abril sota el paraigua de la Plataforma Pública i en Català. 

ACTUEM DAVANT LES ALTES TEMPERATURES A LES AULES 

L’inici del curs 22-23 ha estat, literalment, un infern. Quan el conseller Cambray anunciava l’avançament de les classes, ja avisàvem que era un error. Era menystenir la tasca docent i la preparació del curs i perquè és irresponsable no tenir en compte l’evidència de l’emergència climàtica.  Mentre el senyor conseller i tot el seu seguici gaudien d’aire condicionat, les docents i l’alumnat passàvem el dia en aules infames a més de 30º amb infants i adolescents suant com pollastres. La Inspecció de Treball ens va donar la raó i va instar al Departament d’Educació a prendre mesures que no ha pres durant aquests anys. Les evidències del canvi climàtic es fan any rere any més visibles, els períodes de llarga durada amb temperatures extremes tant a l’hivern com a l’estiu són cada any més recurrents i menys espaiats en el temps.